Alacant 08

No puc dir que he anat de Salses a Guardamar d'un sol cop, però si que puc dir que he anat de Molló a Alacant, 670 quillòmetres de Països Catalans en un dia. I és que després de passar uns dies d'allò més relaxants al pirinenc poble de Molló (al Ripollès) a casa d'una amiga mataronina, em va tocar agafar el cotxe fins a Constantí, i d'aquí cap a Alacant, on ens esperava la manifestació del 25 d'abril.

El canvi de paissatge va ser certament brutal, malgrat em pesi dir-ho, mai no havia estat més avall del cap i casal del País Valencià, i deixar de veure els mars de tarongers per endinsar-nos a l'aspre entorn del sud, va resultar certament xocant.
No puc dir que Alacant em meravellés de bones a primeres, però un cop ja ets a dintre entens que és una ciutat diferent, lluny dels grans edificis de la perifèria, el centre i la platja del Postiguet li donen una bellesa especial.

La manifestació si que va superar totes les meves expectatives. Sobretot quan dies abans, parlant amb amics de les JERPV i el Bloc Jove les perspectives de gent eren molt més baixes del que ens vam trobar finalment. Fins i tot abans de l'esperada arribada del tren Jaume I, que va tindre una "oportuna" averia a la catenària a l'alçada de Xàtiva, l'ambient era ja el de les grans ocasions.
Música, molta cridòria, molts blocs, pancartes i xumerri caracteritzen les manis valencianes, i a aquesta no li va faltar de res...

De tornada marxem abans, falta d'oli, el cotxe s'apaga, el cotxe no s'engega, Sagunt, asseguradora, grua, taxi, taxista xerraire, molta son,... i finalment tornem al centre dels Països Catalans, que com bé tothom sap, és Constantí.