La fal·làcia de l'aigua

Si per alguna cosa s'ha caracteritzat la gestió del conseller Baltasar en la problemàtica l'aigua, ha estat per un seguit de tergiversacions a fí de marejar la perdiu i fer prevaldre els interessos polítics i econòmics per damunt dels interessos del territori.
Ara a TV3 es dediquen a mostrar-nos les mil meravelles de les dessalinitzadores, resulta que només gastaran un 1% de l'energia de tot el Principat, que regeneraran el fons marí i que fins i tot tindrem aigua per regar els geranis de la tieta. Mentrestant no hi arribem però, Francisco Baltasar (que gran la imitació del NODO amb l'arribada dels vaixells al programa del Clapés de divendres passat) ha portat aigua dels pous de Tarragona a la zona metropolitana.

Amb tot, a mi encara em venen al cap algunes reflexions...
- És curiós que de cop i volta tota l'àrea metropolitana hagi reduït tant el seu consum d'aigua, serà que només és qüestió d'imatge ?
- Després de tants canvis de plans, ara resulta que encara que plogui és impossible aturar la gran canalització per allargar el minitransvassament, malgrat que els pantans tinguin prou aigua per poder omplir piscines i regar camps de golf.
- Com pot ser que es tregui aigua dels pous del Tarragonès, si tothom sap que fa anys es va arribar a una situació de quasi salinització i que quan un pou es salinitza ja és irrecuperable cosa que els pagesos de la zona coneixen massa bé. Sabent això, em pregunto si l'aigua que transportaven els vaixells no ha estat des del primer moment la primera etapa del transvassament encobert de l'Ebre.
- Que algú m'expliqui per que quan es volia fer el PHN per part del govern del PP, el delta estava retrocedint per la falta de cabal del riu, i ara que l'aigua ha d'anar cap a Barcelona resulta que hi ha tant d'excedent.

Vist amb perspectiva la gestió de la crisi de l'aigua ja estat plena de mentides i mitges veritats, primer eren estaques desconegudes, transvassaments amb noms alternatius, vaixells amb aigua de dubtosa procedència, el delta de l'ebre ja no està en perill, etc. Molt més efectiu hauria estat encarar el problema de bon principi, formular un debat d'experts, potenciar la cultura d'estalvi d'aigua per part d'empreses i particulars, subvencionar sistemes de regadiu que rendibilitzin molt millor l'aigua, i regular la utilització d'aigua potable d'ús industrial.


Mentrestant la sensació creixent al Camp de Tarragona i sobretot a les Terres de l'Ebre, és que només es recorda el sud del Principat quan toca donar aigua, situar petroquímiques i nuclears, o per demanar cada 4 anys, un suport que cada cop menys gent donarà.