Tocant el cel arreplegat!

Comparar la dificultat dels castells universitaris amb els que realitzen les colles convencionals sempre es fa difícil, tanmateix, quan repasso mentalment la diada dels Arreplegats de la Zona Universitària del passat divendres m'adono que castellerament parlant qualsevol cosa és possible, i que qualsevol dificultat es pot superar posant-hi mentalitat i capacitat de superació.
Quan fa set mesos vaig arribar als Arreplegats de la mà d'una cosina i uns amics era molt escèptic sobre els castells universitaris i fins i tot sobre el meu paper en una colla que acabava de fer el 4 de 8 i que l'envoltava l'etiqueta de selecció castellera. Res més lluny de la realitat, a la gespa d'empresarials tothom fa castells, pot buscar el seu límit fins on es cregui capaç i fins i tot ampliar-lo més enllà del que hagués pogut imaginar.
De seguida doncs em vaig trobar fent columnes, fent proves de terç, parant castells de 7 de baix o de segon de castells de 6, aprenent la tècnica dels pilars i pujant als meus primers folres.

Allà he descobert fins a quin punt creure que una cosa és possible t'ajuda a aconseguir-la a facilitat. Hem portat castells de 7 a gairebé totes les places on hem actuat, en 15 anys d'existència de la colla s'ha passat de veure un 4 de 7 com un assoliment gairebé impossible a veure-ho com el punt de partida imprescindible de qualsevol temporada i tots els que entrem en aquesta extraordinària colla castellera universitària ho assumim sense més ni més. Aquest és el veritable mèrit de la mentalitat arreplegada, i de les colles grans convencionals.

Pel que fa a la diada ha de dir que va començar amb sobresalt. La vam començar amb el 3 de 7 per sota, un castell preciós, que com deia avui en Sergi Martí, no té foto però és d'una intensitat constant. Segons aixecats i era l'hora dels baixos, però just quan ens col·locàvem el castell s'enfonsa. El primer pensament és que s'ha acabat la diada, però per sort ningú pren mal i hi tornem. Ens col·loquem amb en Papiolet i en Joves ben agafats, tenint present les sensacions dels assajos i tot el que havíem parlat, preparats pel nostre moment més difícil, aquell moment en què el segon s'enlaira i els baixos esperem l'arribada de l'home del darrere amb tot el tronc treballant. Va ser la millor aixecada que recordo, potser és cert que l'eufòria del moment, els crits de l'equip d'aixecada o els ànims de la plaça m'ho fan recordar especialment senzill però la sensació va ser de gran lleugeresa. Un cop drets tot es va calmar, el tremolí anava minvant fins a la descarregada en plena eufòria. Primer objectiu complert, i quin objectiu!

En segona ronda féiem el castell més mediàtic de la jornada, el Pilar de 7 amb folre i manilles. El dia abans a l'assaig de pilars vam descarregar dos pilars de 6 amb folre que s'afegien a tots els que hem descarregat durant la temporada a plaça i sobretot a l'assaig. Personalment l'únic punt d'incertesa d'aquest castell era comprovar si la pinya podria aguantar el pes i el treball del folre i les manilles. Una incertesa que va quedar dissipada de seguida que es va lligar la pinya i quan ordenadament els contraforts vam pujar i vam arribar a l'esquena del segon i fals segon passant per un fotimer d'esquenes fortes, preparades i compactes com mai. L'espai de temps que va passar entre la nostra pujada fins que van començar a sonar les gralles la recordo curtíssima, el que si que recordo és la feinada que vam haver de fer el nucli quan el castell va començar a anar, tot ell, endarrere. Sentia l'Adrià Pallejà, company de la Jove, al darrere esbufegant i el Llorenç davant demanant més i més pit, semblava que havíem de caure enrere, però vam aguantar prou per quedar d'una peça quan finalment el castell va caure a la descarregada. Va ser divertit desmontar-lo tal i com havíem assajat tants dies (realment pensava que sortiríem com bonament podríem escampats per damunt la pinya). Així doncs, crosses fora, agulla fora i contraforts avall, això si, fent crits com mai, sabent que havíem tornat a fer història. Som la cinquena colla que posa manilles a plaça!

Finalment, vam fer un 5 de 7 que vist el que havíem fet abans es va fer una mica per inèrcia. Anava de baix al tres, però no recordo si vaig patir gaire o no, crec que em moria de gana i ja pensava en posar-nos la samarreta commemorativa que vam fer amb els del QED (grup de pensament arreplegat). Però abans d'acabar, primer pilar de 5 aixecat per sota descarregat de la temporada i diria que també de la història d'arreplegats, i ara si, eufòria i una nit molt intensa els efectes de la qual encara em duren...

Hem de felicitar a tothom, res hauria estat possible sense l'ajuda de la resta de colles universitàries. L'èxit dels castells universitaris és sempre el de tots aquells que participem a les diades i fem possible els assoliments d'uns i d'altres. Per això també crec que s'ha de felicitar especialment als Marracos de la UdL per la millor actuació de la seva història i un 2 de 6 èpic!



http://www.youtube.com/watch?v=oL097n3lPwM