Camí de Sapeira

Arribat l'equador de l'agost emprenc la tradicional pujada a Sapeira, el poble que, ara ja fa molt anys, em va descobrir una tieta autòctona de la Vall dels Voltors. L'arrelament que ha experimentat el germà del meu pare al poble de la seva parella i posteriorment els meus cosins s'ha contagiat a tota la nostra família després d'anys d'acolliment sapeirenc de tal manera que ens el fa sentir gairebé com casa nostra.

La meva connexió amb Sapeira no s'acaba en aquest lligam familiar, la curiosa història segueix amb el descobriment, gràcies a una redacció post-estival típica de la primària iniciació a l'escriptura, que una de les primeres ( i també una de les millors) mestres que vaig tenir a l'escola de primària, va resultar ser una de les últimes que havia tingut la meva tieta a Sapeira abans d'iniciar ambdues el viatge cap al Camp de Tarragona. Aquest descobriment, tant sorpresiu per ella com per a mi mateix (qui es podia imaginar trobar algú que ni tant sols conegués Sapeira!) va donar pas a una de les millors classes de llengua que recordo, fruit de la narració per part de la mestra del que suposava fer classe a un poble del pirineu, l'esforç dels alumnes per arribar a l'escola els dies de vent, fred i neu des dels diferents pobles de la Terreta, o les classes col·lectives per a pocs alumnes però de totes les edats. Segur que més d'un company de classe que ha acabat sent mestre recordarà tant bé com jo aquella tarda de setembre.

Més endavant, quan ja era a l'institut vaig fer una gran amistat amb l'Anna però no va ser fins algun any després que ens vam sorprendre parlant de Sapeira i va resultar que tota la família de la seva mare provenia d'un dels masos del poble, els seus pares coneixen els meus tiets amb qui fins i tot tenen lligams familiars llunyans. De seguida que amb 18 anys em vaig treure el carnet de conduir, un dels primers viatges que vam fer amb la colla d'amics de Tarragona va ser agafar el cotxe i anar fins al Mas de Lluell per passar-hi uns dies. La màgia de l'indret ens va tornar a captivar a tots.

Pujar a Sapeira per festa major vol dir desconnexió, però poc relax! Ja ens hi esperen, i nosaltres ja tenim ganes de ser-hi!

Per saber-ne més: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sapeira