Els castells de la gent de Llorenç

Ahir convidat pels germans Vinyes vaig fer cap a una actuació castellera ben peculiar i que feia molt de temps que volia veure, els castells de la gent de Llorenç del Penedès. Cap al vespre i després de fer un parell de reconfortants hores de platja vam fer cap al Centre, una de les dues entitats grans de Llorenç del Penedès (atenció a les similituds amb Constantí) on havíem quedat amb amics d'Igualada, Vilafranca, Reus i una bona colla d'autòctons que vam omplir, entre tots, l'escampada de taules que hi havia parades com a terrassa.

Mentre sopàvem va passar el Correfoc, enguany especialment polèmic per les disputes entre els diables de Llorenç i l'Ajuntament, malgrat les ganes que en teníem però, no vam poder sentir els versots i amb prou feines vam poder sopar que l'Alba es va excusar per anar a preparar els castells que començaven a quarts d'una davant de l'antic ajuntament.
La primera impressió a l'arribar al tombant de carrer va ser que hi havia molta gent per veure un esdeveniment que és viu des de fa més de 150 anys amb més o menys continuïtat. L'ambient que s'hi respirava era tant casteller com el que més i l'esforç dels llorencencs per bastir els castells que vam veure era recompensat amb crits d'ànim i escalfor per part de tots els que ho vivíem en directe.

L'espectacle és digne de ser viscut per qualsevol que senti eriçar els pèls quan sonen les gralles i els terços s'enfilen, la mescla de castellers veterans amb d'altres de molt menys experimentats i casuals dona un toc ancestral a la barreja que provoca grans sensacions i et trasllada a l'arrel dels castells. Em va agradar molt, i si puc l'any vinent hi aniré tota la tarda per veure també el seu ball de bastons i tot el cercavila complet.

Per acabar sindriada per tothom, una mica de festa i cap a casa que avui tocava treballar. Això si, amb notes i moltes idees per fer a casa nostra.