Bloconstantinenc

El que NO ET POTS PERDRE de la Festa Major de Sant Feliu 2011, arrelar i créixer!!

2011-07-28T10:44:00.005+02:00

Un any més torna a ser 28 de juliol, queden 3 dies per al dia 1 d'agost i el carrer s'omple de gent, d'actes, de penons, de senyeres i d'alegries, enguany amb menys dies però més intensos.

Les festes de Sant Feliu fa anys que creixen fent passos ferms que la fan particular i única, cada cop hi ha un nombre més gran de gent implicada i amb voluntat de fer al poble el que historicament havíem de buscar fora. Fa uns dies en una entrevista per parlar del Ball de Diables al programa de festes (la podeu trobar aquí: www.constanti.cat) em feien veure el creixement que havia tingut el vesant més tradicional de la festa major les últims anys. Em van preguntar el quan i el perquè d'aquest creixement, una data i un motiu que són impossibles de fixar, però que si que coincideixen amb l'aparició del Ball de Pastorets, ara fa ja 10 anys, i amb la involucració d'entitats com el Casino, el Sindicat i altres en les activitats més participatives, i amb la creació d'entitats propiament culturals que han fet una feinada com ara La Golfa, els Amics de la Colla COCA, l'Associació d'Amics de la Música o el Ball de Diables que s'han sumat a la Corranda i els Grallers de Constantí entre d'altres. També a nivell polític es va donar un tomb radical al que havia estat una festa major típica de poble del Tarragonès post franquista sense més ni més, on l'acte més tradicional i particular eren les matinades i la ballada de sardanes al sortir de Missa el dia 1 d'agost.

Actualment, si tenim en compte el número d'habitants, la festa major de Constantí es pot considerar ja una de les més particulars, i sobretot una de les que més ha evolucionat en els últims anys a comarques del Camp. Una festa de la qual els constantinencs ens comencem a sentir orgullosos. Per tot això, i per tot el que encara hi hem de descobrir tots plegats, m'he atrevit a fer un decàleg d'allò que no us podeu perdre, allò que no trobareu enlloc més!

No t'ho perdis, de l'1 al 10, la Festa Major de Sant Feliu:

1. Ball de Dames i Vells: Enguany estrenem un nou Ball de la Festa Major, a l'estil dels balls que podem veure a Tarragona, Reus o Valls, un sainet popular fet pels amants del teatre del poble. El podeu veure Divendres 29 a les 20h a la Plaça Major, Dissabte 30 a les 20,30h a la Plaça de l'Església!!

2. Bateig i Versots del Ball de Diables: L'altre gran punt d'interès de la festa serà l'estrena del Ball de Diables de Constantí, apadrinats pels veïns del Ball de Diables de la Pobla de Mafumet. Provinents de les Calderes d'en Pere Botero, per allà a la petroquímica, els diables preparen els seus mordaços parlaments i un gran espectacle de foc en la que serà l'esperada estrena del nou Ball de Diables de Constantí. El podeu veure Dilluns 1 d'Agost a les 20,30h (bateig i versots) a la Plaça de l'Església, i a les 11,20h al Casc Antic (Correfoc).

3. V Nit de Cantautors de la Golfa: Una de les entitats que més a col·laborat en el despertar cutural de la festa major de Constantí cel·lebra els seus 5 anys d'existència, i d'actes tant entranyables com la Nit de Cantautors, enguany amb els barcelonins Pere Vilanova i Jordi Montañez, no us ho podeu perdre, tothom qui ho prova hi torna! Ho podeu veure, avui Dijous 28 a les 22.30h a la Plaça de l'Església.

4. Concert dels Pets: I és que, al contrari del que es podria pensar molta gent, no és fàcil veure els Pets al poble que els ha vist créixer, el Poble del Barret de Fum, el poble de la merda i el poc vi, de les avellanes, dels pantalons curts i els genolls pelats. Fa uns mesos gent com l'amic Ignasi Vendrell van iniciar una campanya molt intensa i meritòria per cel·lebrar els 25 anys dels Pets amb els seus fans de tot el país, un concert, i moltes més activitats al poble, no tenim activitats, tenim concert, és una llàstima perquè s'ho mereixien però ho disfrutarem tant com poguem o més! Ho podeu veure Dissabte a la plaça de l'Ajuntament, a les 23h.

5. Anada i tornada a Completes: Un dels actes que més ha crescut els últims anys. Els Pastorets, els Gegants i Nanos, el gegant Manotes, la Dragonina, el Ball de Diables, la Cobla i grallers, timbalers, flabiolaires i sacaires, la gran majoria d'elements tradicionals de Constantí surten al carrer per fer un recorregut curt però intens, acompanyar el poble de la Plaça Major a la Plaça de l'Església, i tornar-lo cap a la tradicional ballada de sardanes i vermut popular. En arribar a la Plaça de l'Església es farà el Ball de Lluïment i la foto de tot el Seguici tradicional. Mentre dintre l'Església es durà a terme Missa Solemne per Sant Feliu. Ho podeu veure el Dilluns 1 d'Agost ales 12h del migdia.

6. Recuperació del Gegant Manotes: Seguint amb la dinàmica dels últims anys l'Associació d'Amics de la Colla Coca i l'Associació de Dones per la Unitat de Constantí han recuperat el gegant constantinenc més recordat i emblemàtic per tots aquells que fa més de 10 anys seguien la Colla Coca arreu del país. Ho podeu veure Divendres a les 19h, des de la Plaça de les Escoles Velles fins a l'Ajuntament.

7. Cercavila: La Pujada dels elements del Seguici des de les Escoles Velles fins a l'Ajuntament agafa cada any més importància amb la incorporació de nous elements, la prèvia més tradicional al Pregó. Ho podeu veure Divendres a les 19h, des de la Plaça de les Escoles Velles fins a l'Ajuntament.

8. Baixada d'Andròmines i Sindriada Popular de la Golfa: Un dels actes més divertits de la Festa Major, amb la particularitat que enguany ens podrem refrescar tots plegats amb les síndries que repartirà la Golfa. Ho podeu veure Diumenge a les 17,30h a la Plaça del Castell.

9. Matinades de Festa Major: Segurament no és un dels actes més espectaculars però se'ns dubte és el que ha tingut més continuïtat en la història recent del nostre poble, a les 7h del matí, des de la Plaça de l'Ajuntament i per tot el poble, els Grallers de la Corranda i els Grallers de Constantí recorreran els carrers de Constantí per anunciar que és Sant Feliu, toca mudar-se, preparar-se per un dia d'una intensitat bestial.

10. Concerts, exposicions, i activitats de tota mena: Des de la Nit Nostàlica, als vermouts, expoicions, competicions d'escacs, el Partit de Festa Major de l'equip de futbol, el Mag Lari, el Castell de Focs, activitats per la canalla i per aquells que no ho són tant, el sopar del Casino, el concert de la Banda de l'Escola de Música, etc! Són dies de sortir al carrer, participar, veure els amics i família, constantinencs i constantinenques, som-hi!!!!!!!

Un Congrés Nacional revitalitzador

2011-03-29T09:44:00.000+02:00

Les JERC hem passat un bon cap de setmana a Terrassa celebrant el XXIIIè Congrés Nacional. Un dies que ens han servit per replegar-nos i discutir, tant civilitzadament com només els més optimistes podien suposar, la nostra estratègia de cara als dos propers anys.
Dues candidatures plenes de gent molt vàlida i entregada a un gran projecte van exposar els seus projectes de futur davant d'un nombrós grup de militants, vora cinc-cents en un sala que feia goig de veure per la joventut i l'empenta de tots els qui l'omplien.
Personalment ha estat una de les ocasions on prendre una decisió ha estat més difícil, és una sort per tota l'organització i pel país poder comptar tanta gent disposada a treballar de valent des de tots els racons de la nació per un projecte independentista i d'esquerres.

Ha estat un cap de setmana per reflexionar, recarregar energies, i prendre decisions d'on ben segur que en sortiran nous projectes que ben aviat treuran el cap. Toca doncs posar-nos a treballar, els objectius s'apropen, no els demorem més.

Qui dia passa bon any empeny!

2010-12-31T03:20:00.001+01:00

Abandonem un altre any, un 2010 que ha tingut coses dolentes i moltes coses bones, però se'ns dubte ha estat un dels anys que més m'ha ensenyat i m'ha fet viure. Puc dir que no ha estat un any més sinó un any important per molts moments que recodaré sempre. Balanç positiu i esperançador de cara al 2011 que ja arriba. Som-hi!

http://www.youtube.com/watch?v=U3-odKCyjio

Una Vida de Pets, avui en fan 25!

2010-12-24T15:49:00.008+01:00

Som a 24 de desembre, Bon Nadal i totes aquestes històries. Comprarem torrons per fer cagar el tió, trobarem els amics i les amigues que fa dies que no veiem, ens reunirem amb la família, passarem fred i segurament aquesta nit, com tantes altres nits de nadal, anirem a la missa del Gall, a Reus menjaran pà foradat i a Tarragona encendran el Salomonet de matines. A Constantí però tenim un altre aniversari per cel·lebrar.

Fa 25 anys jo tenia 9 mesos i 21 dies, molt probablement dormia cap per amunt al bressol que ma mare, embarassada del Jordi, havia preparat a la casa nova al final del carrer Major. Aquell vespre al mateix carrer però més amunt Joan Reig, Lluís Gavaldà i Falin Càceres entre d'altres feien el primer concert d'Els Pets.

Naturalment això m'ho han explicat, amb prou feines recordo el pit de ma mare com per saber quina era l'actualitat constantinenca de l'època... Mesos després a Bràfim, mon pare i altra gent implicats amb la UP organitzaven un dels primers concerts més recordats, on jo amb prou feines caminava, i mon germà dormia en una cistella, mentre veia com el pare carregava aquips de so amunt i avall. El primer record dels Pets que tinc, més enllà de saber qui eren i veure K7's al cotxe del tiet Lluís, o molta gent estranya a les trobades de fans que envaïen el poble, es remonta a l'estiu de l'any 1995. Els Pets recorrien el territori omplint les places per allà on anaven, però el concert que havien de fer a Constantí, a la Pista d'Estiu, era especialment esperat per la gent del poble.
Amb 10 anys mons pares em van regalar una entrada (ara penso que potser era seva, els nens tant petits pagaven?), la recordo molt gran blanc i vermella i amb algunes lletres negres. La tarda d'aquell dia era al tros amb mon germà i un amic, des d'allà véiem el campanar de l'església mentre sentíem com des de la Pista els tècnics provaven els instruments pel concert de la nit, vam agafar les bicicletes i ens hi vam arribar. Aquell dia vaig anar al primer concert d'Els Pets de la meva vida (en que era conscient de ser-hi) i puc dir que me'l vaig passar amunt i avall, l'únic que veia eren cames i més cames, molt de soroll, molta festa i un gran esdeveniment amb els amics. Anys més tard vaig descobrir que la Pista d'Estiu és 10 vegades més petita del que em va semblar aquell dia!

Un any més tard el Tió de ca Gabriel em va cagar un doble K7 del Vine a la Festa, que va ser el primer disc meu, meu, que vaig tenir. Quan he estat més gran he descobert a casa la discografia completa amb discs de vinil, però això ja és cosa de mons pares. Aquell K7, és sens dubte el que més he escoltat de la meva vida, fix als cotxes de la família durant anys, em se fins i tot les respiracions, els crits de la gent, un disc brutal!

Després d'això han vingut centenars de concerts, amb la colla de Constantí, el Natxo, el Font, el Lopes, l'Arcadi, els amics de classe... Recordo els pares acompanyant-nos a concerts a Valls, Vila-seca, Tarragona, Reus i per tot el Camp de Tarragona i recollint-nos després hores més tard. Va arribar el disc de Bon Dia i llavors ja me'ls trobava a tot arreu. La bogeria havia començat i qualsevol cosa que fos relacionada amb ells ens tenia allà, primer amb estelades, i quan això ja era majoritari, amb banderes de Constantí. Això ens va portar a fer de públic al Liceu al Rock'n'Cat, a anar amb el tractor plè de gent fins a un concert de Reus pel DVD "Això és espectacle", a fer autèntiques bogeries de quilòmetres tant bon punt vam tenir el carnet de conduir, a fer més i més pilars als concerts, o cues per ser els primers de comprar els discos nous.

Hi ha èpoques en que els Pets em porten records molt concrets. De l'època en que era més petit em recorden molt la lliuta dels pagesos per l'avellana al nostre territori, més endavant representen la identificació amb el poble i els primers passos de militància política, després eren els estius de festivals de rock, i més recentment els recordo lligats per sempre als millors amics que tinc i que hi són i d'altres que no com en Lluís Barrera.

Els Pets han acompanyat les primeres gresques, les festes majors més mítiques, les primeres nòvies, els primers desenganys, han estat la banda sonora d'estius i hiverns, de moments àlgids i d'aquells més tristos, han estat objecte de molts regals fets i rebuts. No hi ha jo sense Pets, formen part de la meva pell, i també de la de molts dels que vam néixer, ja no només l'any 1985 com ells, sinó unes quantes generacions per sobre i per sota.

Som de Constantí, Camp de Tarragona, Països Catalans, i si... del poble d'Els Pets.

15è aniversari, diada i Ball de Gralles d'Arreplegats!

2010-12-15T10:14:00.001+01:00

Demà els Arreplegats de la Zona Universitària cel·lebren els seus 15 anys a la diada de l'Aniversari que es realitzarà a la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (campus de la Diagonal). Són 15 anys d'un projecte al si de la comunitat universitària pel qual han passat centenars de persones que hi han posat temps i il·lusió, per aconseguir alçar castells cada cop més grans fins a aconseguir el respecte del mòn casteller convencional. Fites com el 4 de 8 o el Pilar de 7 amb folre i manilles han estat possibles gràcies al treball constant, la mentalitat positiva i al fet de no oblidar mai que, per sobre de tot, Arreplegats és una colla castellera amb tots els ets i uts.

Dels Arreplegats se'n poden aprendre moltes coses, la capacitat d'integrar gent nova a una velocitat vertiginosa n'és una, i és que el fet de comptar només amb membres de la comunitat universitària obliga a fer un relleu generacional gairebé anual, tothom ha d'estar preparat per prendre decisions i assumir responsabilitats ràpidament. És també, no cal negar-ho, un punt de trobada de molts castellers vinguts d'arreu de Catalunya que conflueixen a la gespa d'empresarials amb idees, mètodes i tècniques diferents, enriquint un treball que és seriós i persistent a tots els assajos. Però fugint d'alguns tòpics Arreplegats és també una gran escola, un gran centre de formació i punt de partida de bons castellers. En el temps que porto amb els de la camisa verd quiròfan he vist entrar molta gent sense colla que acaben vestint altres camises, d'exemples n'hi ha a desenes, tants que segurament és el perfil majoritari dintre la colla. Això afavoreix aquelles colles que o bé per situació geogràfica o bé perquè saben jugar-hi són capaços d'atreure aquests castellers (que per cert, assagen tot l'any) formats i "creats" a l'àmbit universitari.

Serà doncs un bon dia per veure grans castells, però també per passar grans estones. Després de l'actuació i el dinar hi haurà Ball de Gralles amb els grallers Canya d'Or a la Facultat d'Industrials de l'UPC.

http://www.facebook.com/#!/event.php?eid=161128577265617

Un gran dia per venir i participar!

Amb una nit per pensar-hi

2010-11-29T10:08:00.003+01:00

La davallada ha estat important i no per poc esperada menys dolorosa. Poques hores després costa fer un anàlisi a fons però la nit ha donat per fer algunes reflexions, escriure alguns encerts i errors que potser ens han portat fins on som ara.

En primer lloc, és evident que la societat catalana no ha estat capaç de digerir un president de la Generalitat diferent dels que hi havia hagut fins ara, cosa que paradoxalment penso que ha estat una de les accions més positives per al país que ha fet Esquerra en els últims anys, que demostra la voluntat de construir una nació cohesionada i sense balcanismes, i que reforça la idea d'introduir l'independentisme a totes les capes de la nostra societat. Quan parlava amb molta de la gent que ja m'havia avançat que no ens votaria, el principal motiu era "heu fet a Montilla president", res de quines polítiques hem fet, de quins avenços o retrocessos s’han produït, només un sentiment d’exclusió preocupant, perquè al cap i a la fi Catalunya ho som tots.

No hem sabut explicar des del principi perquè érem al govern. Ho hem fet més tard, quan ja gairebé érem en campanya, la resta de temps intentàvem justificar-nos de mil i una maneres i això ens ha impedit explicar serenament quins són els canvis que hem propiciat, quines les polítiques que s’han engegat i quin és el nostre camí cap a la independència. El primer govern tripartit va ser molt simbòlic, això ens va permetre mantenir un vot volàtil i impacient, Perpinyà, l’Estatut, el PP,... però aquest segon ha estat de fer feina, d'avançar social i nacionalment, de mostrar uns resultats que hi són amb escreix, totes les Conselleries d’Esquerra poden presumir d’haver fet grans passos, alguns ferms i d’altres en fals, però sempre intentant millorar el país en cada pas.

Segurament tot ve de tancar en fals un Congrés Nacional envoltant el partit d’un tuf de divisió que ho ha contaminat tot i ens ha pres molt de temps i esforços. Un tuf que hem aconseguit escampar fa pocs mesos, i que ens permet encaixar la derrota adolorits però junts, sabedors del treball que ens espera però també de la confiança que, ara si, podem dipositar en tots els que encara hi som. La campanya ha servit per aglutinar, compactar i rellançar, i això és el millor que en traiem.

Ara és l’hora de la veritat per altres. Ho és per CiU, que haurà de demostrar aquest nacionalisme definitori que es dona per fet. A la pràctica no hi ha res que faci dir que el nou partit de Pujol sigui més catalanista que Esquerra o fins i tot que uns socialistes més enfrontats que mai a Madrid, molt més del que mai ho han estat en Pujol o en Mas.

Convergència ens allunya de la independència, que ningú s’enganyi, igual com ens n’allunya el concert econòmic sense pla B. CiU és el peix al cove, el seguim canviant perquè tot segueixi igual, el no plantegem reptes al país per no perdre’ls, el qui dia passa any empeny. Avui al matí Oriol Pujol es declarava independentista per enèsima vegada, aquells que afirmen sense gaire arguments que Esquerra no ha fet res per la independència confio que seran igual d’exigents amb el govern que ve, fets no paraules.

Per altra banda Solidaritat Catalana per la independència ha tret 4 valuosos escons que tenen un mèrit molt gran i que em provoquen sentiments contraposats. Positius per allò de desplaçar encara més l’eix de la política catalana cap a l’independentisme, podent fer virar CiU (vencent el pragmatisme?), malgrat em faci por la frivolització que se’n pugui derivar. Però a la vegada conec els personatges que ho encapçalen, gent que ha saltat de projecte en projecte en els últims mesos i anys en busca de qui sap què, que han arrossegat molta part de l’independentisme “impacient” i poc reflexiu, aquell que es mira a si mateix amb complaença i suficiència, aquell que fa focs d’encenalls i ho valora tot a curt termini. Un independentisme volàtil i sense un projecte de país, ni de societat al darrere, capaç de mobilitzar en massa però també de crear grans desil·lusions. Tant debò m’equivoqui, hi tinc grans amics.

Per últim, és evident que toca fer canvis a casa, estem convençuts del producte però l’hem de vendre de forma diferent, potser canviant-ne les vies de distribució, potser canviant-ne l’envoltori o fent-lo més estrident però igual d’efectiu. El “toc d’atenció” voluntat de molts s’ha produït, comencem doncs de zero, sense llast i preparats per l’embat d’unes municipals on som especialistes.

Independentistes des de 1931

El concurs de lila

2010-10-05T12:56:00.001+02:00

L'endemà del concurs tenia la sensació que feia molts dies que havia passat, potser és perquè quan creuava la porta per sortir, certament tard i després de fer-nos mil i una fotos, ja comptava quants dies faltaven pel següent Concurs de Castells.

És cert que aquest concurs no es recordarà per que s'hi hagin descarregat castells inèdits, ni perquè s'hi hagi fet la millor actuació de la història, però des del punt de vista en el qual he tingut la sort de situar-me ha estat un concurs fantàstic i que ens ha permès (ara em refereixo als més de 700 liles que rondàvem per allà) tornar a tenir sensacions de colla gran.

Però comencem pel principi. Entrar a la plaça els primers va estar bé per poder contemplar-la sense aglomeracions, però prefereixo fer-ho com fa quatre anys, t'ajuda a ambientar-te des del primer moment. Sortim de 3 de 9, no enganyem a ningú doncs i donem els primers senyals que el 5 de 9 és a la cartera. Crec que ha estat el 3 on he notat més els nervis, i és que això de començar un concurs tant aviat i amb un objectiu tant alt pesa!

El concurs segueix, Joves i Capgrossos ens calquen i planten el 3 de 9 amb folre, tot s'ha de dir, més macos que el nostre i arriba el torn del 4 de 9. A diferència del 3, i crec que per influència del que sabíem que vindria després vam encarar el 4 amb una tranquilitat fora de l'habitual, i el castell va respondre millor que mai.

Un cop més, i en un tram de concurs a un ritme altíssim, la Joves i els Capgrossos descarregaven els seus respectius 4 de 9, quin nivell!! 3 grans colles competint de tu a tu, va ser un gran espectacle.

A partir d'aquí la feina estava feta i tot el que hagués de venir seria un regal. Reparteixen la pinya del 5 de 9 amb folre i ens ho comencem a creure, muntem un primer peu que des de la meva posició estava millor que qualsevol assaig, però el fem baixar. A la segona va la vençuda i el tirem amunt, es treballa com sempre, però de seguida es veu que tot plegat està una mica tou i no triga a caure.

Els deu minuts de decepció no ens els va treure ningú, però llavors és quan la claca que portàvem fa la seva funció i tots plegats ens comencem a animar els uns als altres, plaça-graderia. La Joves planta un 5 de 9 preciós, que peta després de la carregada i els Capgrossos, tot i que el seu dos té molt més gas que l'últim que van provar, tampoc aconsegueixen el gamma extra.

Acabem amb un 5 de 8 que després de tantes proves i hores s'ha de defensar una mica però que ens posa al quart lloc del rànquing, rubrica la tercera tripleta de la temporada, i la millor temporada de la història de la colla, que encara no s'ha acabat!

Com deia fa uns dies el canvi ja s'ha produit, som una colla diferent de la de fa un any, encara més de la de fa dos anys, i el millor encara ha de venir. El 5 de 9 va fer que assumíssim el 3 i el 4, que els treballéssim amb més confiança, convicció i mentalitat, aquesta és la grandesa de les colles grans. Quant tens grans reptes la resta s'assumeixen, perquè no posar-nos-els des del principi ?

Foto: Judit Sabater Vilella

L'èxit és arribar fins aquí, som-hi Jove!

2010-10-01T16:40:00.002+02:00

El passat 29 de maig escrivia aquest article al bloc parlant de les expectatives que havia generat un dels primers assajos de "gamma extra" de l'any, quedava molt de camí per recórrer, començant per consolidar la tripleta que l'any anterior havíem pogut descarregar una vegada, però es començava a veure que a la colla algunes coses havien canviat respecte els últims anys i les condicions per fer l'anhelat canvi de mentalitat es començaven a dibuixar.
El guiatge respectat per tothom d'en Jordi Crespo i en Jordi Sentís ha servit com a element cohesionador i motivador, sabent quin era el pas a fer en cada moment, frenant als moments idonis (sovint malgrat l'empenta de la colla) i estirant-la cap a grans actuacions quan ha calgut. Treballar sense pensar en els èxits a curt termini, i gaudir de les petites victòries, sent molt conscients de quin és el nivell de la colla en cada moment (dúiem un temps vivint d'èxits antics) cosa que ens permet celebrar aquest nou creixement en tots els sentits amb tota la rauxa que toca.
Un altre dels factors imprescindibles per explicar la situació actual és l'arribada de gent jove de la ciutat i dels pobles del voltant. Per molts motius no només a la Jove sinó a tot Tarragona, fer castells s'ha tornat a posar de moda. A l'assaig del passat dijous, abans de pujar al cinc, comentava amb un dels històrics (de cognom de pes, ja ens entenem) de la colla l'entrada de gent nova, i fent una ullada vèiem que dels últims cordons de la pinya plens de gent jove amb samarretes i camises liles, ell gairebé no coneixia a ningú i jo amb prou feines. Però no només a la pinya, aquells "nous" d'entre 15 i 25 anys que han arribat i ja porten un any molts pugen al folre, molts són al centre de les pinyes, i la seva presència a les places, als fòrums d'internet, i per tot arreu, és més que evident.

Per últim i el més important de tots, hem aconseguit canviar d'una vegada per totes la mentalitat fatalista que molta gent de la colla tenia des de feia temps. Als últims assajos aquells que parlen de bogeria quan veuen que això va de debò són cada cop menys, estem superant el trauma dels anys noranta i aquest és el veritable èxit d'aquesta temporada. Tant si aconseguim descarregar el primer gamma extra de la nostra història, com si ni tant sols l'intentem, tot el camí recorregut fins al dia 3 d'octubre haurà servit per tornar a fer de la Jove de Tarragona, ara si, una colla gran de debò i com a tals ens hi posarem seriosament, treballarem i serem ambiciosos, i el més important de tot, si no és aquest cop serà un altre, però arribarà, i tant si arribarà.

Santa Tecla continua avançant!

2010-09-20T13:03:00.001+02:00

I poc a poc va arribant el gruix de les festes entre molts actes que no per situar-se als preàmbuls són menys importants ni tenen menys èxit. En l'agradable funció de guia de les festes que he estat fent durant un parell de dies a uns amics del País Valencià apassionats de la cultura, les festes i tot el que tingui a veure amb el país que ens acull, m'he trobat explicant el que significa i representa per a nosaltres, per a la ciutat i per a la història tot el que envolta i compon la festa. Ahir a ser el torn de l'actuació castellera de les festes i la Santa Tecla petita.

El seguici de la canalla va anar molt i molt bé, la impressió és que hi havia més gent que altres anys i tots els que van sortir al carrer ho van fer amb moltes ganes de començar les festes tradicionals de la ciutat de la millor manera possible. El dia abans vaig poder veure la baixada de l'Aligueta, la Mulasseta i el Lleonet per les escales de la Catedral a l'estil de les bèsties més grans que encara reposen a la Casa de la Festa esperant el seu torn. La "baixadeta" va ser tot un èxit de gent i d'ambient, només podria criticar el fet que la Mulasseta ballés al so d'una xaranga ja que els grallers la sabem fer ballar com ningú i podem fer tanta festa com la resta de grups que l'acompanyen.

Els Grallers de l'Esperidió vam acompanyar el Ball de Gitanes petit tal i com farem els dies 22 i 23 amb el ball dels grans. Això em va permetre veure i escoltar els parlaments "adaptats", però no per això menys punyents i divertits, del Ball de Gitanesa l'espera dels parlaments dels grans que podrem seguir el dia 22 a la nit. Passar tocant per primer cop per la baixada de la Misericòrdia i pel Pla de la Seu ple de gent van ser símptomes clars que això ja ho tenim aquí.

Dissabte vam fer el nostre ja tradicional concert a l'envelat de la Plaça Verdaguer, convidats per la Xarxa Sanitària Santa Tecla, en el qual vam tocar peces de tot tipus i èpoques i ens vam sentir d'allò més còmodes. I divendres vam participar al Ball de Gralles dels grups locals que es va acabar massa d'hora pel meu gust, just quan l'ambient a la Plaça dels Sedassos començava a animar-se com toca. Un altre any el podríem obrir als grups que venen a tocar d'altres pobles i fer més flexible el nombre de peces de repertori, però això ja ho deixarem per l'any vinent.

Pel que fa als castells va ser una diada ben estranya, vaig sortir de la plaça molt esgotat, després de 5 folres muntats i un sol asfixiant, i amb la sensació que no havíem aconseguit els nostres èxits per petits detalls, però malgrat tot vam aconseguir descarregar dos grans castells i les nostres possibilitats segueixen intactes per a tots els objectius que ens volguem plantejar. Fer la tripleta hauria estat el més desitjable i se'ns dubte ens hauria reforçat la moral de cara als reptes que venen, però sortíem de plaça sabedors del nostre potencial i que amb una mica de sort i tot el treball (paraula de moda, Tr-avall!) acumulat ens en sortirem.
De la resta de colles em queda felicitar a la Vella, que després d'un Sant Fèlix decebedor i que augurava un final de temporada difícil, van saber situar-se allà on els pertocaria per nivell i per història. Tot i que potser van unes setmanes tard, confiem en que sabran aprofitar cada assaig per cremar etapes més ràpid que la resta. Tot i que vista l'actuació dels verds ahir n'hauran de cremar moltes, castells fets amb solvència, proves de folres que són gairebé manilles, un 4 amb l'agulla insultant i un pilar preciós fruit de tot un any anterior de moltíssima feina. Quan penso en el concurs i les possibilitats de la Vella, veig que només començarà a haver-hi joc si són capaços de descarregar el 4 de nou amb l'agulla i el 5 de nou amb folre, a partir d'aquí i del Pilar de 8 amb folre i manilles comença la batalla dels castells nets o bé el monstre de deu pisos. O això o una sotragada dels verds poc probable per la Mercè, una fita que els rosats podran abastar ?? molt, molt difícil...
L'última colla que queda per repassar són els matalassers en un dia en que tot es va girar de cul. Fer castells de nou o el 5 de 8 no és gens fàcil, això valoritza el 3 que van carregar per Sant Magí, però també tots els castells que hem fet a la Jove aquest any. Ahir el 5 de vuit no es va mostrar tant ferm com el de la Diada i va petar quan la canalla ja sortia i quan els Xiquets són més eficaços en les situacions límit, una llàstima. Això va marcar la seva diada, que es va acabar amb una caiguda molt lletja de 2 de vuit amb folre. Esperem que no mermi les seves opcions de cara a Santa Tecla i sobretot de cara al Concurs de Castells. Tarragona necessita i ha de tenir per ambient casteller i història dues colles punteres i que puguin bastir castells de 9 amb regularitat, i l'èxit dels uns fa més gran el dels altres. Ànims!

Comença Santa Tecla!!

2010-09-17T12:30:00.001+02:00

Després de molts dies d'esperar, de passar per moltes festes majors, per fí ha arribat la nostra i plogui o ens morim de calor, sortirem i la disfrutarem com es mereix i com hem estat esperant tots els teclers durant tant de temps!

I dic que ha començat perquè avui a les 7h del matí hem fet les primeres matinades, aquelles que ens fan sortir com un dels primers actes de la festa. Avui els Grallers de l'Esperidió hem anat a despertar els veïns de Cala Romana i de Boscos i aquesta nit tornem a aparèixer amb uns quants hits sorpreses al Ball de Gralles que farem tots els grups locals a la Plaça dels Sedassos a partir de les 12.30h de la nit!

Abans però toca fer un gran assaig casteller a l'hora habitual, les 10h del vespre, al Cós del Bou i a la tarda molts més actes.

Arriba Santa Tecla, sortim al carrer!

http://www.facebook.com/video/video.php?v=102255159836766&ref=mf

Arriba l'aigua, arriba Sant Magí!

2010-08-18T14:58:00.001+02:00

Aquesta tarda els Grallers de l'Esperidió sortim al cercavila de l'Aigua de Sant Magí, acompanyant els portadors amb els seus carros de mules i cavalls, entre els quals hi ha mon germà, fins al Portalet per deixar-hi l'aigua del Santuari de Sant Magí de la Brufaganya. Acompanyem els Gegants Vells o del Cós del Bou!

Aquesta nit remullada i festa grossa però mp podrem apretar gaire que demà hi ha la primera de les 3 grans actuacions castelleres que ens esperen en menys de 5 dies, la més tradicional i motivant, a la Plaça de les Cols la més mítica del Principat on hem de fer història lila.

Som-hi que això comença!!

Camí de Sapeira

2010-08-13T09:52:00.004+02:00

Arribat l'equador de l'agost emprenc la tradicional pujada a Sapeira, el poble que, ara ja fa molt anys, em va descobrir una tieta autòctona de la Vall dels Voltors. L'arrelament que ha experimentat el germà del meu pare al poble de la seva parella i posteriorment els meus cosins s'ha contagiat a tota la nostra família després d'anys d'acolliment sapeirenc de tal manera que ens el fa sentir gairebé com casa nostra.

La meva connexió amb Sapeira no s'acaba en aquest lligam familiar, la curiosa història segueix amb el descobriment, gràcies a una redacció post-estival típica de la primària iniciació a l'escriptura, que una de les primeres ( i també una de les millors) mestres que vaig tenir a l'escola de primària, va resultar ser una de les últimes que havia tingut la meva tieta a Sapeira abans d'iniciar ambdues el viatge cap al Camp de Tarragona. Aquest descobriment, tant sorpresiu per ella com per a mi mateix (qui es podia imaginar trobar algú que ni tant sols conegués Sapeira!) va donar pas a una de les millors classes de llengua que recordo, fruit de la narració per part de la mestra del que suposava fer classe a un poble del pirineu, l'esforç dels alumnes per arribar a l'escola els dies de vent, fred i neu des dels diferents pobles de la Terreta, o les classes col·lectives per a pocs alumnes però de totes les edats. Segur que més d'un company de classe que ha acabat sent mestre recordarà tant bé com jo aquella tarda de setembre.

Més endavant, quan ja era a l'institut vaig fer una gran amistat amb l'Anna però no va ser fins algun any després que ens vam sorprendre parlant de Sapeira i va resultar que tota la família de la seva mare provenia d'un dels masos del poble, els seus pares coneixen els meus tiets amb qui fins i tot tenen lligams familiars llunyans. De seguida que amb 18 anys em vaig treure el carnet de conduir, un dels primers viatges que vam fer amb la colla d'amics de Tarragona va ser agafar el cotxe i anar fins al Mas de Lluell per passar-hi uns dies. La màgia de l'indret ens va tornar a captivar a tots.

Pujar a Sapeira per festa major vol dir desconnexió, però poc relax! Ja ens hi esperen, i nosaltres ja tenim ganes de ser-hi!

Per saber-ne més: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sapeira

Els castells de la gent de Llorenç

2010-08-10T10:28:00.003+02:00

Ahir convidat pels germans Vinyes vaig fer cap a una actuació castellera ben peculiar i que feia molt de temps que volia veure, els castells de la gent de Llorenç del Penedès. Cap al vespre i després de fer un parell de reconfortants hores de platja vam fer cap al Centre, una de les dues entitats grans de Llorenç del Penedès (atenció a les similituds amb Constantí) on havíem quedat amb amics d'Igualada, Vilafranca, Reus i una bona colla d'autòctons que vam omplir, entre tots, l'escampada de taules que hi havia parades com a terrassa.

Mentre sopàvem va passar el Correfoc, enguany especialment polèmic per les disputes entre els diables de Llorenç i l'Ajuntament, malgrat les ganes que en teníem però, no vam poder sentir els versots i amb prou feines vam poder sopar que l'Alba es va excusar per anar a preparar els castells que començaven a quarts d'una davant de l'antic ajuntament.
La primera impressió a l'arribar al tombant de carrer va ser que hi havia molta gent per veure un esdeveniment que és viu des de fa més de 150 anys amb més o menys continuïtat. L'ambient que s'hi respirava era tant casteller com el que més i l'esforç dels llorencencs per bastir els castells que vam veure era recompensat amb crits d'ànim i escalfor per part de tots els que ho vivíem en directe.

L'espectacle és digne de ser viscut per qualsevol que senti eriçar els pèls quan sonen les gralles i els terços s'enfilen, la mescla de castellers veterans amb d'altres de molt menys experimentats i casuals dona un toc ancestral a la barreja que provoca grans sensacions i et trasllada a l'arrel dels castells. Em va agradar molt, i si puc l'any vinent hi aniré tota la tarda per veure també el seu ball de bastons i tot el cercavila complet.

Per acabar sindriada per tothom, una mica de festa i cap a casa que avui tocava treballar. Això si, amb notes i moltes idees per fer a casa nostra.

Créixer i consolidar Sant Feliu 2010, Constantí

2010-07-31T16:18:00.000+02:00

Ahir va ser un dia gran a Constantí, els carrers engalanats, la gent fora de casa per veure els diferents actes de la festa major tradicional, i cada cop més persones participant-hi activament. Fa pocs anys que des de la Golfa hem recuperat la sortida dels gegants i aquest ha estat el torn de la Dragonina de Constantí de la mà dels Amics de la Coca. Veure-la encapçalar el cercavila feia goig, i encara en farà més dimarts al vespre envoltada de foc a la claror de la lluna. El resorgiment dels hereus de la Coca és una de les grans notícies positives d'aquesta festa major, però no la única. Enguany el Ball de Pastorets de Constantí fa 10 anys, una xifra i una continuïtat impensable quan, sembla que fos ahir, tot just començaven a assajar la canalla! A més, vam poder veure els Nans del Cercle per primer cop després de la restauració i diumenge hi haurà una nova il·lusionant aparició d'uns nous grallers del poble. A part d'això, ben aviat tindrem el Ball de Diables de Constantí, i nous elements d'un seguici que amb els Nanos de l'Esplai i els del Cercle, els Gegants, la Dragonina, el Ball de Pastorets i els diferents grups de música tradicional, no para de créixer.

A la nit vam gaudir de la IV Nit de Cantautors organitzada per la Golfa, un concert que es consolida i que cada cop més té un públic fidel que omple un dels millors escenaris de tota la festa major, la Cera de l'Església, un fons d'escenari inigualable que aconsegueix crear una comunió amb el públic molt intensa i un ambient únic. Ahir vam descobrir en Dídac Rocher i el Fill del Mestre, que van combinar dos estils diferents però complementaris, per seguir descobrint el desconegut món de la cançó d'autor en aquest espai que es consolida any rere any gràcies al treball de tots els companys de la Golfa.

En època de crisi econòmica la festa major ha reduït el nombre d'actes, tanmateix creix la cultura popular i tradicional impulsada per entitats del poble i la participació de la gent, símptoma de bona salut, que segueixi així!

http://www.facebook.com/home.php?#!/video/video.php?v=140753249280935&comments&ref=notif¬if_t=video_reply

Bona festa major!

El moment és ara

2010-07-12T12:08:00.006+02:00

Si l’esperança té una imatge molt probablement sigui la de la manifestació del passat dissabte a Barcelona, amb tot el Passeig de Gràcia ple de dalt a baix, els carrers que el travessen rebotits de persones que intentaven fer-se pas fins al centre, i gent, moltíssima gent cridant i portant un missatge ben clar i nítid, sense cap mena de dubte sobre quin era el seu contingut majoritari, Independència.

Certament dissabte va ser un dia de moltes imatges per congelar i desar a la memòria. En primer lloc, sortir de casa de bon matí per anar al CN i veure els meus pares pintant una pancarta gegant, semblava ben bé el món al revés. Arribar a la Vila de Gràcia i veure famílies senceres enfilar els carrers que duien fins al Passeig, i un cop allà l’arribada de busos de tot el país, de Salses a Guardamar, que encenien encara més les cares d’il•lusió de tots els que ens creuàvem, amb un mateix sentiment de pertinença a una nació que ho és, i en dies com dissabte també n’exerceix.

Però, hi haurà un abans i un després de la manifestació? Repassant els diaris digitals sembla que els únics que en fan la lectura més lògica són els catalans i els internacionals, la majoria de diaris espanyols (ja siguin de paper o digitals) segueixen afirmant que la manifestació era en defensa d’un estatut que ha quedat ferit de mort.
Res més lluny de la realitat. La sensació que vaig tenir és que la majoria dels presents a l’històric acte van votar a favor d’un Si pragmàtic quan es va fer el referèndum de l’Estatut (ja retallat), per a molta gent era el primer cop que sostenia una estelada (existències esgotades a totes les habituals paradetes de material), i estrany era qui parlava de la sentència del Constitucional, si no era per corroborar que ara mateix l’única via, l’únic camí per seguir avançant en l’autogovern i el desenvolupament dels nostres drets i lliberats és la separació de l’Estat Espanyol, l’autogestió total dels nostres recursos i obligacions.

Però tornant a la pregunta, si d’alguna cosa va servir la manifestació és per veure que el sobiranisme a la societat està més extès que mai, no hem de ser porucs en plantejar una solució política imminent i radical, avançar de veritat en la gestió del nostre programa fins a l’autodeterminació, és l’hora d’un pas valent i decisiu, i aquest pas no pot ser altre que el reconeixement del Dret a Decidir. Un dret reconegut internacionalment i en el qual jurídicament la Constitució hi té poc a dir donat que incideix en la seva pròpia acceptació.

Segurament tindrem els mitjans en contra durant un temps, i els grans partits (PSC i CiU) intentaran reconduir aquest camí cap a finalitats més suavitzables que suposin anys i anys de més del mateix, de mantenir l’esgotat sistema actual a través de projectes i paraules que ens portaran al ja conegut peix al cove, però ens ha de bastar amb evocar els records del dissabte 10 de juliol per saber que som molts i tenim molt clar el que volem.

10J, tots al carrer!

2010-07-10T01:19:00.004+02:00

Avui noto l'emoció d'aquells dies que te'n vas a dormir sabent que l'endemà fas o participes en alguna cosa realment important. Demà, a més del Ball de Gralles dels Arreplegats a cal Noi Noi de Vilafranca, anirem tots i totes, a la manifestació per defensar els drets de Catalunya. N'hi ha que defensaran un estatut que ja va ser retallat en un primer moment i que ara ha quedat ferit de mort, n'hi ha d'altres que hi aniran per defensar la dignitat de tot un país que s'ha vist humiliat durant 3 anys d'espera i declaracions vergonyoses, n'hi haurà d'altres que hi aniran per defensar la fí de la via estatutària, i fins i tot n'hi haurà que hi aniran simplement perquè veuen els seus drets socials retallats dia si dia també per un govern espanyol que es fa dir d'esquerres.

Sentia la ràdio, aquest migdia, mentre feien un repàs per sobre de les principals retallades que suposa la sentència del TC, i quan parlaven de la llengua m'he recordat d'una conversa que vaig tenir fa dos anys amb un company i amic de l'erasmus. Ell era i és de Cáceres, Extremadura, i un dels seus comentaris parlant del català era el de no entendre perquè si es presentava a unes oposicions al Principat els catalans tindrien més punts per parlar l'idioma que qualsevol altre ciutadà de l'estat. No entenia perquè les administracions havien d'atendre la gent en català si en castellà ens entendríem tots (i per sort en anglès cada cop més també!), i perquè els nens havien d'escolaritzar-se en una llengua que li semblava sobrera.

Els arguments es responen sols, i no li dono la culpa de tenir aquests pensaments, donat que segurament són fruit d'un ambient viscut durant molts anys, amb una sola via d'accés a la informació sobre el nostre país, que són els mitjans espanyols. El més greu del cas, és que la sentència del TC respon i resol tots aquests arguments, i això és el més preocupant i el que m'ha evocat una conversa de fa anys entre cerveses Peroni.

Suposadament, la constitució garanteix que una persona que neix a Cáceres té els mateixos drets que una que neix a Constantí, tanmateix lingüísticament parlant veiem que no és així, donat que jo vaig néixer tocant al mar mediterrani i la meva mare em va parlar en català, allà on el meu amic, que va néixer a los Llanos, li van parlar en un perfecte castellà amb un accent molt curiós i interessant. Ell va començar a estudiar en la seva llengua materna, igual que jo, malgrat que jo també estudiava un altre idioma obligatòriament, el castellà. Tot coneixement és bo, i com més idiomes millor, però no deixa de ser una obligació més. Els dos vam créixer, i mentre ell tenia tots els mitjans de comunicació, recursos de lleure com cinema, teatre, etc en la seva llengua, jo he hagut de conviure amb un bilingüisme més aviat poc equilibrat. Quan ens vam fer el carnet d'identitat i altres documents oficials ho vam fer, tant ell com jo, en la seva llengua, cosa que ell va viure amb normalitat però a mi em col·locava en una situació de zero reconeixement, per sort ara que me l'he renovat ja el tinc en les dues. Tot i això, quan em dirigeixo a l'administració de l'estat en que vivim els dos, ell es pot expressar en la seva llengua materna, mentre jo faig mans i mànigues per poder parlar en la meva. A la universitat, si ve un company d'erasmus segurament es sorprendrà que fem (algunes) classes en català, donat que ni tant sols és un idioma plenament reconegut en el seu ús, per la Unió Europea, cosa que novament ens situa per sota de moltes altres llengües, entre elles el castellà. Etc, etc, etc.

I llavors, és quan sents la ràdio, parlen dels drets que perd el català, ja no respecte a l'estatut aprovat al parlament ni al retallat, sinò respecte al de l'any 79, hi poses distància i una mica de son, i et preguntes perquè si en Juan i jo som ambdós nascuts al mateix estat, ambós ciutadants del mateix continent europeu, ambdós membres d'una societat moderna, oberta i democràtica, tenim un tracrament tant divers respecte als nostres drets lingüístcs.

Per això, i per molt més demà sortiré al carrer i el millor és que hi serem tots (tots els que podem anar-hi evidentment), cadascú amb els seus motius personals i canviants, però amb un comú denominador, Som una Nació i tenim el Dret de Decidir.

Agafant el ritme casteller!

2010-05-29T11:10:00.008+02:00

Amb la confiança del corredor de fons que sap que l'èxit no es troba en un bon inici sinó en mantenir un ritme que li permeti acabar amb prou forces per fer el temps que s'havia proposat, la temporada de la Colla Jove va començar renovant estructures, donant confiança als troncs i a la canalla i fent un pas a pas que, en alguns moments, va provocar un cert relaxament, exasperació i algun assaig d'aquells en que va caldre les paraules del Jordi Crespo per retornar al camí que seguim des de fa mesos.

Ahir però, vam tornar a fer un gran assaig. Gran amb majúscules perquè vam recuperar l'aire que es respirava al setembre, quan tota la colla tenia el convenciment que la tripleta més que possible, era probable. Hi ha qui diu que el 3 de 8 de Nou Barris el diumenge passat ens ha tret un pes de sobre, personalment és des de l'assaig de divendres que tinc la sensació que ara si, ens toca treballar a tots de valent. La colla ha respost, i de quina manera! Ahir, divendres d'assaig especial, el local del Cós del Bou era ple com poques vegades havia vist a aquestes alçades de la temporada. Això ens va permetre fer proves sensacionals, ja no només dels castells que aquest diumenge hem de portar a plaça, sinó del 3 i el 4 de nou. Una gran feina que avancem algunes setmanes respecte la temporada anterior, i que, per molt que les proves que vam fer posteriorment van ser la pastanaga necessària, era l'autèntic objectiu d'un divendres xafogós i que es va acabar, com tots ens imaginàvem, força tard.

Pel que fa al que tots esperàvem amb curiositat i, cada cop menys, respecte, es pot dir que va anar prou bé. Vam començar amb la prova de 5 de 9 amb folre, mai havia estat tant endins d'un castell a la Jove, i la sensació general és aquella de quan t'emproves sabates noves, hi poses el peu, t'agraden, penses osti que guapo sóc i que bé que em queden i malgrat que et fan una mica de nosa aquí, t'apreten una mica d'allà, fas quatre passes sabent que a força de temps i quilòmetres allò serà part del teu propi cos. Unes sabates que, a més, saps que es van dissenyar a casa, de marca tarragonina, tot i que quan te les vas voler posar plovia una mica, i al final les van lluir uns altres. Al 5 personalment li tinc moltes ganes, i crec que, si mai ens ho haguéssim de plantejar (ja se sap que, sobretot a la Jove, es bo no generar expectatives i que tot el que vingui sigui com un regal de Santa Tecla) aquesta seria la meva aposta, perquè el coneixem, perquè és una pedreta que tenim a la sabata, i perquè al cap i a la fi és com retrobar un vell amic, al principi no saps què dir-li, però passen les hores i les cerveses i sembla com l'últim dia que ens havíem vist no? (tot i que jo no l'arribés a conèixer! XD)

Pel que fa al 2 de 9 amb folre i manilles, és el primer castell a la Jove on he pujat al folre, n'estic molt content. Unes manilles que ho vulgui o no, he comparat amb les que vàrem fer unes setmanes enrere als Arreplegats, i per això és un castell que veig força més llunyà, no pel fet que tinguem millor l'estructura del 5 que la del 2, sinó perquè crec que és una construcció que s'ha de treballar de valent, que requereix temps específic i sobretot molt de convenciment i mentalitat. Penso que les manilles o te les creus de debò o no les faràs mai. Dic això perquè amb els de la camisa verd quiròfan vam estar treballant-les durant dos mesos ben bons, fent proves de "columnes de manilles" a cada assaig per treballar de valent la pinya, descarregant el pilar amb el folre a terra uns quants cops cada setmana, fent proves del castell amb el nucli del folre i les mans de les manilles, acompassant, planificant i ordenant cada moviment de la pujada del folre i les manilles com si fossin passos d'una dansa ritual, i finalment un dia d'assaig especial vam aconseguir posar-ho tot sobre una pinya en la qual la major part de la gent no havia fet mai castells i venien pel dinar que vam prometre al finalitzar l'assaig. Aquell dia, després d'aguantar uns valuosíssims segons amb el quart col·locat, la pinya es va enfonsar, però va ser la prova que ho podíem fer, perquè sabíem que a dalt tot era una màquina prou precisa. Per això penso que la prova d'ahir, és, en certa manera, un miratge que pot engrescar molt, però que té una validesa relativa. Tot i això compte amb treure-li importància perquè també ens demostra moltes coses, que la colla, i parlant de la Jove crec que puc dir (sense voler menystenir ningú) la ciutat i la comarca, en tenen ganes i l'ambient d'assaig ho demostra, que tenim els elements necessaris, i que per tant, només és necessari el convenciment i la determinació per fer-ho. Els Arreplegats ho vam aconseguir amb dos mesos de treball i tres assajos setmanals, a vegades pensem excessivament en el llarg termini que va més enllà de les temporades presents quan potser el que cal és creure'ns-ho i posar-ho al calendari. Que consti que parlo des del punt de vista de qui porta deu anys a la colla però, només uns quants com a mig casteller/graller, i uns mesos de veritat.

Deixant de banda les reflexions d'alçada, l'assaig d'ahir va ser un gran assaig per veure terra a la vista de la tripleta, veure-la més probable que no pas possible, per les proves, per la motivació de la gent, especial atenció a la fornada de nous castellers "edat batxillerat" que fa uns mesos ens sorprenen a tots per les seves extravagàncies però també per la seva "energia", i per la mentalitat de tots plegats.

Acabo content i feliç per l'estrena del Magí i la Núria a l'assaig dels "grans" fent d'anxanetes a dos pilars de 4 sensacionals!! Dos cosins de cosins d'aquells que gairebé podem dir que som família, que augmenten la quota constantinenca (sent justos mig constantinenca) de la Colla Jove. Felicitats!!

Tocant el cel arreplegat!

2010-05-09T14:21:00.003+02:00

Comparar la dificultat dels castells universitaris amb els que realitzen les colles convencionals sempre es fa difícil, tanmateix, quan repasso mentalment la diada dels Arreplegats de la Zona Universitària del passat divendres m'adono que castellerament parlant qualsevol cosa és possible, i que qualsevol dificultat es pot superar posant-hi mentalitat i capacitat de superació.
Quan fa set mesos vaig arribar als Arreplegats de la mà d'una cosina i uns amics era molt escèptic sobre els castells universitaris i fins i tot sobre el meu paper en una colla que acabava de fer el 4 de 8 i que l'envoltava l'etiqueta de selecció castellera. Res més lluny de la realitat, a la gespa d'empresarials tothom fa castells, pot buscar el seu límit fins on es cregui capaç i fins i tot ampliar-lo més enllà del que hagués pogut imaginar.
De seguida doncs em vaig trobar fent columnes, fent proves de terç, parant castells de 7 de baix o de segon de castells de 6, aprenent la tècnica dels pilars i pujant als meus primers folres.

Allà he descobert fins a quin punt creure que una cosa és possible t'ajuda a aconseguir-la a facilitat. Hem portat castells de 7 a gairebé totes les places on hem actuat, en 15 anys d'existència de la colla s'ha passat de veure un 4 de 7 com un assoliment gairebé impossible a veure-ho com el punt de partida imprescindible de qualsevol temporada i tots els que entrem en aquesta extraordinària colla castellera universitària ho assumim sense més ni més. Aquest és el veritable mèrit de la mentalitat arreplegada, i de les colles grans convencionals.

Pel que fa a la diada ha de dir que va començar amb sobresalt. La vam començar amb el 3 de 7 per sota, un castell preciós, que com deia avui en Sergi Martí, no té foto però és d'una intensitat constant. Segons aixecats i era l'hora dels baixos, però just quan ens col·locàvem el castell s'enfonsa. El primer pensament és que s'ha acabat la diada, però per sort ningú pren mal i hi tornem. Ens col·loquem amb en Papiolet i en Joves ben agafats, tenint present les sensacions dels assajos i tot el que havíem parlat, preparats pel nostre moment més difícil, aquell moment en què el segon s'enlaira i els baixos esperem l'arribada de l'home del darrere amb tot el tronc treballant. Va ser la millor aixecada que recordo, potser és cert que l'eufòria del moment, els crits de l'equip d'aixecada o els ànims de la plaça m'ho fan recordar especialment senzill però la sensació va ser de gran lleugeresa. Un cop drets tot es va calmar, el tremolí anava minvant fins a la descarregada en plena eufòria. Primer objectiu complert, i quin objectiu!

En segona ronda féiem el castell més mediàtic de la jornada, el Pilar de 7 amb folre i manilles. El dia abans a l'assaig de pilars vam descarregar dos pilars de 6 amb folre que s'afegien a tots els que hem descarregat durant la temporada a plaça i sobretot a l'assaig. Personalment l'únic punt d'incertesa d'aquest castell era comprovar si la pinya podria aguantar el pes i el treball del folre i les manilles. Una incertesa que va quedar dissipada de seguida que es va lligar la pinya i quan ordenadament els contraforts vam pujar i vam arribar a l'esquena del segon i fals segon passant per un fotimer d'esquenes fortes, preparades i compactes com mai. L'espai de temps que va passar entre la nostra pujada fins que van començar a sonar les gralles la recordo curtíssima, el que si que recordo és la feinada que vam haver de fer el nucli quan el castell va començar a anar, tot ell, endarrere. Sentia l'Adrià Pallejà, company de la Jove, al darrere esbufegant i el Llorenç davant demanant més i més pit, semblava que havíem de caure enrere, però vam aguantar prou per quedar d'una peça quan finalment el castell va caure a la descarregada. Va ser divertit desmontar-lo tal i com havíem assajat tants dies (realment pensava que sortiríem com bonament podríem escampats per damunt la pinya). Així doncs, crosses fora, agulla fora i contraforts avall, això si, fent crits com mai, sabent que havíem tornat a fer història. Som la cinquena colla que posa manilles a plaça!

Finalment, vam fer un 5 de 7 que vist el que havíem fet abans es va fer una mica per inèrcia. Anava de baix al tres, però no recordo si vaig patir gaire o no, crec que em moria de gana i ja pensava en posar-nos la samarreta commemorativa que vam fer amb els del QED (grup de pensament arreplegat). Però abans d'acabar, primer pilar de 5 aixecat per sota descarregat de la temporada i diria que també de la història d'arreplegats, i ara si, eufòria i una nit molt intensa els efectes de la qual encara em duren...

Hem de felicitar a tothom, res hauria estat possible sense l'ajuda de la resta de colles universitàries. L'èxit dels castells universitaris és sempre el de tots aquells que participem a les diades i fem possible els assoliments d'uns i d'altres. Per això també crec que s'ha de felicitar especialment als Marracos de la UdL per la millor actuació de la seva història i un 2 de 6 èpic!

http://www.youtube.com/watch?v=oL097n3lPwM

Cap a Milà!

2010-04-19T14:51:00.003+02:00

Fer les maletes i llençar-nos a la carretera, seguint els passos d'un equip que està fent història, deixant enrere mals de cap, avui i demà toca Barça. Ens en anem a Milà!!

Resom-hi

2010-03-23T11:56:00.004+01:00

Diumenge passat la candidatura que formàvem uns quants amics i jo per al Congrés Regional de les JERC del Camp de Tarragona es va quedar a dos vots de ser la nova executiva regional. Dos vots que en realitat no són res, dos encostipats, aquell o l'altre que no ha pogut venir, però el que és més important és que podem estar contents de qui ens va votar, perquè són aquells amb qui hem compartit aquests dos anys de manera més intensa engegant mil i un projectes vells i nous, treballant colze a colze per l'independentisme al Camp de Tarragona. Són gent que se que veuré aviat, a les assemblees regionals, participant als actes de les seves seccions locals, i sobretot en el dia a dia de la cultura, l'associacionisme i la política de carrer. Ells són el famós ADN de les JERC del Camp, el pinyol de la regional i seguirant sent-ho perquè són el futur i estic molt content d'haver tingut el seu suport. Irremeiablement d'aquí a dos anys arribarà el seu moment, per tant és hora d'aprendre'n i formar-se.

Sempre és bo l'aire fresc i nou, arriba el torn d'en Jordi Molinera i desitjo que ho faci tant bé o millor que nosaltres, de preparació, motivació i experiència no en faltaran. Diumenge vam veure molta gent que feia anys que no estaven actius i fins i tot vam descobrir cares noves, només la recuperació de l'Eloi per a la regional ja és una fantàstica notícia. Hem de saber aprofitar aquest moment doncs per impulsar tot el projecte, no és el moment de les desaparicions perquè el suport començava diumenge i s'acaba d'aquí a dos anys, jo donaré tot el meu, i confio que tots farem el mateix.

És l'hora de nous projectes, de recuperar aquells que estan a mitges i de seguir treballant per tot allò en que creiem. Però mentre rumio què fer amb aquest espai de cervell que ha quedat pendent d'ocupar, vull felicitar a la nova executiva on per sort hi tinc quatre amics, l'Albert, l'Eloi, la Natàlia i el Jordi i animar-los a satisfer totes les expectatives generades. I com no, una abraçada molt forta i tot el reconeixement del món pels que heu dut el pes aquests anys, Maria, Gerard, Núria, Yago, Glòria, Cesc, Jordi, i alguns que em deixo.

Resom-hi, no ?

Tornada als castells "convencionals"

2010-03-20T09:56:00.002+01:00

Enguany la tornada als assajos castellers ha estat ben particular, i ho ha estat perquè aquesta temporada es podria dir que no l'he aturada en cap moment, tot i que la sensació de començament de curs la tinc igual. El fet de portar mesos als Arreplegats de la Zona Universitària, de fet tants mesos com fa que s'havien acabat els assajos de la JOVE, ha fet que el ritme de castells no s'hagi aturat, de fet ben al contrari, ja que als arreplegats l'he intensificat, n'he après i si per alguna cosa m'ha servit és per incrementar les ganes de castells.

Però tant l'assaig de dimarts de la JOVE, com el d'aquest divendres m'han provocat la mateixa sensació que cada any a principis de temporada, retrobament, il·lusió, i ganes de començar amb força.

A l'assaig d'ahir vam poder veure quina és l'ambició de la colla per aquest any, proves serioses de 3, 4 i 5 de vuit, que garanteixen un principi de temporada amb molt de nivell, i per no perdre el costum, prova de 3 de 9 amb folre des de ben al principi, cal recuperar sensacions!

Conclusió, si tot va bé aquest serà un gran any, tant a la Jove com als Arreplegats!

Imaginar, aglutinar, avançar

2010-03-16T10:21:00.003+01:00

Aquest diumenge es celebrarà el Congrés Regional de les JERC del Camp de Tarragona. Com fa dos anys em tornaré a presentar com a Portaveu Regional, però amb l'avantatge de dos anys d'experiència de treball en equip, de conèixer persones i realitats diferents, i de saber molt millor què és capaç de fer cadascú i poder compaginar un equip de treball molt més efectiu i dinàmic.

No és l'hora de fer balanç de dos anys al capdavant de les JERC del Camp, aquesta és una feina que ja hem començat i que culminarem el proper diumenge davant de tots els militants del Camp de Tarragona. Tanmateix estic content d'haver pogut treballar amb molta gent que des de dins o des de fora de l'executiva regional han remat en la meva mateixa direcció amb força i energia, amb imaginació i amb intel·ligència.

L'equip que presentem és absolutament renovat, un canvi d'aires que convé per seguir avançant. És un equip en el qual crec, no pas perquè siguin els que es presenten juntament amb mi, sinó perquè estic convençut que ningú millor que ells reuneix totes les característiques que es necessiten per tenir èxit en un viatge com aquest.
S'hi reuneix la veterania, la joventut, l'empenta, el seny, la imaginació i sobretot la motivació d'un grup de gent de diferents indrets del territori, de pensaments diversos i de vagatges absolutament complementaris.

Diumenge serà el primer cop a la història que hi haurà dues candidatures a la regional del Camp de Tarragona, senyal que hi ha molta gen disposada a treballar pel projecte, el millor indicador que podem comptar amb tothom de cara al futur de les JERC del Camp.

Som-hi!

Bon Nadal i bones festes!!

2009-12-24T16:46:00.001+01:00

Constantí diu SÍ, tot està per fer i tot és possible

2009-12-22T10:58:00.003+01:00

Setmana i mitja després de la Consulta tinc la sensació que han passat mesos des que la vam fer i que tot ha fluït amb la naturalitat que esperàvem, tot va anar bé i ens ho vam passar encara més bé. Ha quedat ja com un dels grans dies que recordo del meu poble, tots al carrer, tothom treballant, tothom de festa malgrat la pluja, el fred i el vent, i tots convençuts que estàvem fent un bon pas endavant cap a l'alliberament del nostre país. Vaig conèixer gent nova i implicada, vam descobrir que aquells que van arribar fa pocs anys del sud senten el país com qualsevol de nosaltres, vam tornar a tocar, cantar, manifestar-nos i sobretot vam poder votar pel nostre país, quin moment el de posar la butlleta del SI a l'urna, la sensació de llibertat és brutal, proveu-ho!
És cert que mirant la participació veiem que hi faltava molta gent, però la sensació al Carrer Major era que érem molts, moltíssims els que a Constantí creiem que tot està per fer, som inconformistes, volem viure millor i fer-ho amb plena llibertat.
No entraré a valorar el resultat, cadascú pot treure les conclusions que vulgui però el que si és cert és que sabem el poble que tenim, sabem cap a on anem, i sabem que tenim molta feina per fer. Quin millor regal per un grup de gent com nosaltres que té ganes de fer-ne!!

L'èxit de poder votar

2009-12-08T12:00:00.003+01:00

Avui he mirat l'últim post que havia penjat al bloc, informant a tothom de l'Assemblea de Voluntaris que vàrem fer al Casino el passat dissabte dia 5 de desembre i m'hi he trobat un anònim que deia "entre tots farem una gran enquesta" m'imagino que volia riure's de la Consulta per la Independència que farem el proper diumenge a Constantí. La veritat però és que a mi el comentari m'ha agradat. Després a més, hi havia un enllaç, que he eliminat, al butifarrèndum que ha organitzat Ciutadans, partit polític xenòfob que ocupa 1 seient al nostre parlament, més 2 de dubtosos, que actualment no se a qui pertanyen, i que està fent la feina bruta d'alguns d'aquells que de cares en fora es consideren catalanistes. Estic content perquè sembla que la Consulta no passa de llarg, no entra per una orella i surt per l'altra com pretenen que creguem els psocialistes catalans i espanyols, ningú es mostra indiferent a una consulta d'aquestes característiques, i cap país, ni estat, ni ideologia té sentit si el seu màxim objectiu no és fer millor la vida de gent que hi creu o hi viu.

Tots sabem que jurídicament té un valor molt baix, la vinculació de la Consulta que farem a Constantí no anirà més enllà de poder afirmar que el nostre poble vol o no vol la Independència de Catalunya, però no s'escapa a ningú que la força moral de les votacions democràtiques va molt més enllà de la legislació vigent. No estem fent cap recurs a l'estatut, no pretenem tirar endavant cap llei que s'hagi d'aprovar al Parlament espanyol, ataquem a la base i fonaments de la democràcia, el dret de totes les persones a decidir el seu present i el seu futur.

Si algun dia es fa un referèndum a nivell nacional la Constitució no serà cap impediment perquè just després n'estarem fent una de nova, no serà cap consulta post constitucional, estarem al mateix nivell que el dia que vam decidir aprovar l'statu quo actual.

Simplement vine i vota, tu també tens dret a decidir!

Assemblea de voluntaris pel 13D

2009-12-04T15:06:00.002+01:00

Demà dissabte a les 18h al Casino tots aquells que, sigueu d'on sigueu, volgueu col·laborar amb la Consulta Independentista del 13 de desembre a Constantí esteu citats!

Tu també pots votar!

2009-11-27T15:39:00.002+01:00

قستنتي ٢٣ نفمبر ٢٠٠٩
يا عزيزي الجار / عزيزتي الجارة،
قستنتي ) Constantí Decideix! يوم الاثنين الماضي ١٩ أكتبر ُأسست في قستنتي لجنة مواطنية باسم
تقرر!) لأجل تنظيم استفتاء شعبي عن استقلال كتالونيا.
يتكون هذه اللجنة رجال ونساء من قستنتي بأفكار وأعمار مختلفة. كثير منهم يشاركوا فيها
بشكل شخصي والأخرون يشاركون كنائبي مؤسسات محلية.
الهدف الرئيسي لهذه اللجنة هو تنظيم استفتاء شعبي في قستنتي في ١٣ ديسمبر المقبل، في نفس
اليوم حيث أكثر من ١٠٠ بلدية من كل كتالونيا ستقوم به. سيكون السؤال "هل أنت موافق/ة
بأن الوطن الكتالاني يصبح دولة حقوقية ومستقلة وديمقراطية واجتناعية داخل الاتحاد الأوروبي؟"
نتكلم معك لنخبرك بأن من الممكن أن يشارك في هذا الاستفتاء أي شخص مقيم بقستنتي (بتبرير
رخصة القيادة أو بطاقة صحية أو بطاقة الإقامة أوشهادة من بلدية قستنتي) وعمره أكثر من ١٦
سنة.
من أجل إثبات الشرعية والتمثيل للاستفتاء سيزور مراقبون دوليون البلديات التي تقوم بالاستفتاء.
في نفس الوقت لجنة مق  درة الاستفتاء ستكون المسؤولة عن تضمن المشاركة الحرة لكل سكان
قستنتي. وستكون المسؤولة أيضا عن تدمير قوائم المشاركين في الاستفتاء.
نتمنى أنكم تعتبرون هذا الاستفتاء مهما لمستقبل كتالونيا الأقرب، أرضكم المضيفة التي سكاا
نريد أن نقرر عن مستقبلها.
هيا شاركوا رأيكم! قستنتي تقرر

Constantí 13-D, seguim avançant!

2009-11-21T15:11:00.006+01:00

A aquestes alçades ja en som tots prou conscients, Constantí serà centre d'atenció de totes les mirades el proper 13 de desembre amb motiu de la Consulta per la Independència que realitzarem sense que ningú ens ho pugui impedir.

Just després de la primera consulta, que es va fer a Arenys de Munt, comentava amb uns amics de Tarragona que a casa havíem parlat de com ho podríem montar a Constantí, i que fins i tot es proposaria a la junta del Casino per fer-ho des d'aquesta entitat. La seva reacció va ser de total sorpresa: "A Constantí !?!? hi ha altres llocs on seria molt més fàcil per començar". No els criticaré per aquest comentari, segurament molta gent ha tingut aquesta reacció en saber que el primer (i de moment únic) poble on es farà la consulta al Tarragonès serà precisament Constantí. Només confio que aquesta imatge estigui canviant gràcies a dies com el 13-D.

Serà doncs un pas més cap a la normalitat d'un poble que compta amb entitats actives i involucrades, veure el Casino i el Sindicat junts i encapçalant la comissió organitzadora fa realment molt de goig i trenca molts mites. Mites interns, però també mites externs, clixés que els constantinencs ens hem sentit tota la vida de gent de Reus, Tarragona i voltants. Podem cridar ben fort, amb veu alta i clara d'on som i què volem.

Tenim dret a decidir el nostre futur i d'aquí a 3 diumenges l'exercirem tots els ciutadans del poble, tant se val on hagin nascut, tant se val l'idioma que parlin, tant se val on treballin, només cal que es considerin constantinencs i que sentin la necessitat de reclamar el dret a poder escollir el seu futur. Una persona, un vot, un país, el 13 de desembre, votarem per la Independència!

http://www.facebook.com/group.php?gid=202307325699&ref=ts

30 anys de cultura i tradició!

2009-11-15T12:24:00.004+01:00

Trenco les vacances blocaires forçades per un excés de coses a fer que no em donaven aquest moment de tranquil·litat per abocar-hi alguna cosa. I ho faig per felicitar una de les entitats culturals amb més bagatge de tot el Camp de Tarragona, l'Embruix del Morell fa 30 anys!!
L'aventura començava el 1979 i ha anat creixent fins ara, passant per unes quantes generacions de morellencs i morellenques amb ganes de viure la festa i la tradició, que han creat una entitat amb arrels de ferro que segueix, i seguirà durant molts anys, sent l'exemple a seguir per a molts que ens agradaria tenir-ho al nostre poble.

Precisament ahir dues d'aquestes embruixades amb qui comparteixo una amistat de fa molts anys presentaven al so de Canya d'Or el fantàstic llibre "Embruix: 30 anys de festa i tradició sota la màgia d'una lluna" de la Glòria i la Júlia Granell Barberà.

També ahir, també per cel·lebrar uns 30 anys, i també amb gralles, al local de la Colla Jove hi vam fer el II Ball de Gralles de la Colla Jove. Una festa grallera que va interrompre la Guàrdia Urbana ben passada la mitjanit, on van intervenir-hi els Grallers de la Colla Jove, els Bordons, els Grallers de l'Alfàbrega, els Grallers dels Xiquets de Reus, els Quatre Garrofers i els Grallers de l'Esperidió. Per sopar l'escudella i carn d'olla ens va donar l'energia suficient per passar una gran nit de gralles. Tanquem la temporada amb el bingo de la Jove, ben aviat!

I després de la tripleta, més

2009-09-21T15:37:00.006+02:00

Passada la cel·lebració, i havent pogut dormir prou hores per encarar avui el Pregó, l'Arrencada dels Gegants, on tocarem els Grallers de l'Esperidió, i finalment la Baixada de l'Àliga, he de dir que m'he aixecat amb mal d'esquena, però amb la sensació que em costarà d'assimilar el que vam fer ahir a la Plaça de la Font.

Enguany fa deu anys que sóc a la Colla Jove de Tarragona, havia sentit a parlar molt de tripletes i fins i tot algun any havia entrat a plaça amb alguna esperança de tornar a ser aquella colla que feia anys s'inventava castells i dirigia totes les mirades del món casteller cap al local del Cós del Bou, per un motiu o altre però, sempre s'acabava en simples esperances més aviat utòpiques, i en temporades en que realment es va tocar fons.

Després d'aquesta temporada on recordem-ho, la Colla Jove ha carregat 5 castells de nou abans de Santa Tecla, dels quals 3 (dos 3d9f i un 4d9f) són descarregats, i ha descarregat 8 catedrals, la dinàmica és totalment diferent i la lògica fa pensar que només és un pas més (molt important, això si) en un creixement que, si es segueix treballant amb ambició, concentració i humilitat, no ha fet més que començar. Els motius per pensar-ho són diversos i de força pes:

- En primer lloc he de dir que la JOVE ha comptat en tots els anys en que jo n'he format part d'uns castellers experimentats, molt tècnics i amb capacitat de fer qualsevol castell. Per tant la fusta hi era, només s'havia de treballar i segurament barrejar-la amb saba nova i renovadora en dosis adequades.
- En els últims 3 anys hi ha hagut una entrada excepcional de gent jove, d'entre 15 i 30 anys a la Colla. Tots ells amb moltes ganes de fer castells, que no han viscut la devallada de la colla i que tenen zero complexos a l'hora de plantejar-se reptes.
- L'arribada del Crespo com a cap de colla, sabent aprofitar les millors virtuts de sempre de la JOVE, com un treball molt meticulós i una gran capacitat d'aglutinació, entre d'altres, afegint-hi una gran mentalitat de treball, concentració i motivació, i una dinàmica d'assajos amb un ritme de feina altíssim, ens ha fet creure que és possible, i el millor de tot és que ha estat possible!
- La JOVE compta amb un enorme suport ciutadà a Tarragona i cada cop més, als pobles de tot el Tarragonès, Vilallonga, Constantí, el Catllar, els Pallaresos i fins i tot Reus tenen una bona comunitat de "joves". La xarxa social al voltant de la colla és molt gran, i es fa més ferma cada cop que s'organitzen actes al local, festes, menjades populars, s'obre el local a les entitats, etc. Això comporta el fet de poder arrossegar molta gent en moments importants com ara Santa Tecla, el Concurs, i a més obre nous indrets d'on la Colla rep gent i on es respira ambient casteller.
- Enguany hem vist com de difícil és fer el que nosaltres estem fent, en colles que últimament ens superaven amb escreix. Això ens ha de fer pensar que també nosaltres, amb la dosi correcta de prudència, podem arribar on elles són any si, any no, per superar el sostre que ens volguem proposar.

Ens estem acostumant a veure'ns entre les millors colles un altre cop, cal seguir treballant i tornar a situar-nos on érem fa 15 anys, o més i tot.

Bona festa major tarragonins!

Tripleta teclera

2009-09-20T17:13:00.003+02:00

Onze anys després hem tornat a fer història. Tarragona és de nou, i ho és més que mai, i més que ho serà l'any vinent. No hi ha límit per a la il·lusió, i en això som els millors. Que corri el xartrès, la JOVE ja és aquí!!

Moltes felicitats a tots, companys! Tripleta màgica núm.1 de la nova era!

Els nous camins de la diada

2009-09-11T13:45:00.005+02:00

La d'avui és una diada certament diferent. Per primer cop en força anys no he pogut anar a fer el pilar de l'ofrena floral amb la Colla Jove, érem tots a la plaça del Fòrum de Tarragona al primer esmorzar popular independentista de la ciutat. L'acte ha estat tot un èxit, amanit amb música popular, recuperant un instrument a vegades oblidat i en una formació històrica com és la cobla de flabiols. L'èxit de públic ha estat el primer pas per poder afirmar l'encert d'obrir el tradicional sopar de la diada a tota la gent del carrer.
Les renovades JERC de Tarragona han complert i s'apunten el primer èxit d'organització, en vindran molts més.

És una diada diferent perquè es respira confiança, i creix l'esperança. El referèndum d'Arenys de Munt obre una nova via de confrontació amb l'estat. Sempre atents els catalans hem trobat un espai, una via d'aigua per on es pot escapolir la independència i inundar la resta de la societat. Diumenge molt possiblement anirem cap al Maresme, l'experiència serà un grau per quan aquesta taca s'escampi prou per arribar als nostres pobles. Allà però, a més de milers de persones esperançades en un objectiu que sembla que s'apropa, ens hi trobarem aquells que han estat repudiats per tota Europa, aquells que manaven quan el català era prohibit i arrossegàvem el jou d'una dictadura que la nostra democràcia encara no ha estat capaç de condemnar. És en aquests moments quan veiem el perquè de tot plegat. A l'estat espanyol no li interessa acabar amb la violència de l'extrema dreta, que viu en connivència amb unes autoritats interessades en algú que els hi faci la feina bruta. Diumenge seran allà per intimidar i limitar la força de la democràcia, fa uns dies ells mateixos seien als jutjats en contra d'un Ajuntament democràtic, en representació de l'estat espanyol. No és nou, l'assassí de Guillem Agulló al cap de pocs anys es presentava a unes eleccions mentre al País Basc milers de persones tenen els seus drets democràtics retallats per motius ideològics. Nosaltres fa temps que sabem qui són, ara ho sap tota Europa.

Sant Fèlix cercolet

2009-09-02T09:57:00.002+02:00

Exhaust. Així és com hem acabat el Sant Fèlix més llarg de la història. Llarg perquè realment les sortides tocant han estat més llargues i intenses que els altres anys que hi havia pogut tocar, però també perquè els assajos de Canya d'Or han estat especialment intensos des de l'última setmana i mitja.
Però Sant Fèlix segueix sent una de les millors festes de tot el país, i com ha tal he disfrutat d'allò més acompanyant el Ball de Cercolets durant 3 dies, tocant al concert d'Inxa i al Ball de Gralles, veient castells que costen fins i tot d'imaginar, i retrobant velles i noves amistats.
S'acaba l'agost i retorna la normalitat, però no us hi acostumeu gaire, reservem les energies, que ben aviat arribarà la nostra i llavors no hi haurà excuses... tenim 13 dies per reposar!

Parlant del sexisme de l'aftersun...

2009-08-26T14:09:00.007+02:00

Aquí teniu dues imatges, una és ben clar d'on surt, el festival Aftersun de Maspujols, que des del 2004 reuneix els amants de la música electrònica de les nostres comarques. La segon demostra la doble moral d'alguns col·lectius pretesament "progres"... s'accepten apostes, en quin bloc ho hem trobat sota el títol "esta revolución yo la apoyo" !?!?

Sexisme per a tots els gustos senyors!!

L'Arboç marca el camí

2009-08-24T12:07:00.004+02:00

M'encanta. Diria sense problemes que és una de les meves preferides, des del dia que, fa tres anys, hi vaig anar a tocar en un dels meus primers bolos grans amb Canya d'Or. Tot i que des de molt petit he participat a Santa Tecla, i he seguit gairebé totes les festes majors del Camp de Tarragona com a espectador i aficionat, puc dir que tot just aterrava en aquest món amb majúscules.

L'Arboç és un poble de poc més de 4500 habitants, situat al bell mig del Penedès, tocat per la fortuna dels indianos, quan hi passeges veus que no és un poble qualsevol. La plaça de la Vila s'omple per la festa Major i brilla amb el pas dels diferents balls i elements (Ball de Bastons, Ball de Pastorets, Ball de Gitanes, Gegantons, Gegants, Garot, nanos, castellers, Drac, Diables,...), grans músics que acompanyen la festa, es nota la presència d'una escola de música tradicional potent, i centenars de persones omplen els carrers. Les dimensions de la Festa Major de l'Arboç no s'ajusten gens a la seva població, i jo que n'he estat graller, puc dir que no pares de tocar durant dos dies sencers. L'Arboç marca el camí per pobles com Constantí, es demostra que amb una població molt semblant es poden fer grans coses.

Enguany els han declarat Patrimoni d'Interès Nacional, amb total mereixement. I ben aviat ens tornem a trobar a Vilafranca, Sant Fèlix és apunt d'esclatar!

Encara se sent olor d'alfàbrega...

2009-08-20T10:03:00.006+02:00

Encara sento l'olor de l'alfàbrega, però Sant Magí ja ha passat. Ens queden els records d'una festa major fantàstica i plena d'activitat.

I això que enguany no vaig començar a viure-la fins al dia 17 a les 12 de la nit, tot just quan baixava de Saperia (al Pallars) fins a Sant Magí de Brufaganya per deixar a mon germà entre els portadors de l'aigua. L'ambient que s'hi respirava certament em va captivar, queda apuntat a la llista de coses pendents a fer.
Un assaig (de Sant Fèlix, una altra gran festa major que ja arriba) em va fer arribar uns segons tard al pilar de salutació de l'aigua, però a partir de llavors la festa ha estat un non-stop fins ahir ben tard.

El 19, dia de festa grossa, va començar ben d'hora. A les 7 del matí arrencàvem unes matinades amb certs problemes de coordinació, molts grallers i un gran ambient. Esmorzar tradicional a casa del Toni i als castells.

La diada de sant Magí va ser d'aquelles que fan història. Una gentada amb camisa lila va envair la mítica plaça de les Cols, amb la Catedral de fons d'escenari i un ambient selecte d'aquells que només les places que les han vist de tots colors adquireixen amb el pas de molts anys.
Sortíem de 5 de 8, una aposta segura vist el primer tram de temporada. Descarregat no sense treballar-lo de valent. Ja sigui pel pendent de la plaça, per la calor, o pel fet d'obrir foc, el fet és que ahir va ser un dia de castells exigents. Acte seguit els matalassers estrenen el seu 2d8 amb folre, molt maco tot s'ha de dir.

La diada d'ahir va recordar les més boniques de Valls, en les quals les dues colles es van reptant castell a castell superant-se a elles mateixes. Començava la segona ronda i ja s'havien sentit els primers crits d'ànim a les diferents colles, de fet ahir tots vam cridar bastant. Bon senyal. Vam encarar el 3d9f amb molta tranquil·litat, a la pinya es respirava seguretat, molt lluny queden aquelles diades on el "rum rum" se sentia gairebé més que les gralles. Tot i portar dos peus a sobre no vaig patir gens, fins a la carregada, llavors va començar el castell de veritat, sofert fins que tothom va ser a terra, amb l'adrenalina al màxim i la feina mig feta.
Tot seguit va ser el torn dels matalassers, a la tercera va anar la vençuda i el castell va començar a pujar. Molt sòlid fins a l'aleta i realment èpic a la baixada davant la meva pròpia cara d'incredulitat. Quin Sant Magí, maree!!

Per acabar-ho d'arrodonir, 2d8 amb folre, el 3er de l'any, sota un sol de justícia. Una gran diada que es podria resumir en "tothom content", també les colles petites de la ciutat van fer un gran paper, arribant a la gamma de 7 i mig.

A la tarda processó de sant Magí. La primera sortida important dels nous grallers de l'Esperidió, amb els gegants de la Ciutat per començar de la manera millor. Molt bon rotllo amb els geganters, mítics gitanos de la part alta, i amb la resta de grallers, quant queda per Santa Tecla??

Grallers de l'Esperidió, Sant Magí I

2009-08-19T09:36:00.002+02:00

Enguany enceto un nou projecte, circumscrit per ara només a la ciutat de Tarragona, en forma d'un nou grup de gralles que comparteixo amb la Gemma Gayete, l'Andreu Nogueira i l'Àlex. Els Grallers de l'Esperidió ens estrenem a la ciutat aquest Sant Magí, i la veritat és que fa dies que tinc ganes d'estar ja darrere dels Gegants de la Ciutat i tocar pels carrers de Tarragona en plena festa major.

El primer concert va ser a la presentació que es va fer al local de la Colla Jove, posteriorment hem tocat ja per Sant Feliu, a la festa major d'estiu de Constantí, i esperem no deixar aquest bon ritme d'actuacions aquí i allà.

La festa petita ha començat ben d'hora pels qui hi participem amb les matinades de Sant Magí, seguit del tradicional esmorzar a casa d'en Toni Guerra, timbaler de la Jove i també dels grallers de l'Alfàbrega, i cap a casa a dormir una horeta tot esperant que arribi l'hora de tenyir-nos de lila per anar al Cós del Bou i d'allà cap a la plaça de les Cols. Ens espera una de les millors diades de Sant Magí dels últims anys, les intencions són clares, 3d9f, 5d8 i 2d8f, si ho descarreguem tot la festa serà encara més gran aquesta tarda, esperem-ho!!

Eternament fragmentats

2009-08-13T12:49:00.002+02:00

No serà que no s'ha intentat. Són moltes les vegades que des de les JERC del Camp hem intentat col·laborar amb l'autoanomenada Esquerra Independentista del Camp, afegim-hi Revolucionària per diferenciar-los, però poques les que hem aconseguit treballar-hi finalment. Les excuses són llargues i múltiples, des de "ja ho teníem preparat", a "X entitat no vol treballar amb vosaltres", o bé acusant-nos d'encartellar sobre dels seus cartells, quan d'això en són mestres.

L'excusa, un cop més, és ridícula, fora de lloc, agafada pels pèls, i recorda altres "excuses" que retallen la llibertat de pensament i d'expressió. Puc estar d'acord o no amb les decisions d'ERC a Reus, també se'ls pot no votar i en tot cas no són pretext per fer fora Esquerra d'una manifestació INDEPENDENTISTA i de tot el CAMP de Tarragona l'onze de setembre.

Un cop més doncs, anirem separats, cadascú a la seva i els espanyols a la de tots. En tot cas serà una manifestació unitària de l'EIR, en cap cas de l'independentisme de les nostres comarques.

Que no s'apague la llum!

2009-07-31T08:46:00.004+02:00

Ahir a la nit la plaça de l'església es va tornar a omplir, fidel a un compromís que fa tres anys que es repeteix, de cadires, taules i moltes persones àvides de ser-hi presents. L'entorn és únic, la plaça està dominada per l'església de Sant Feliu i flanquejada pel carrer Major, baixa fins als peus d'aquella on hi trobàvem el castell que els borbons van destruir, formant un escenari "natural" que permet la sensació de recolliment que un concert així necessita.

Josep Romeu i Albert Domingo (baix) van encetar puntuals, a les 11.05 amb la seva música fresca i plena de força. El seu va ser un concert que feia temps que es gestava, més de dotze mesos enrere havíem tingut els primers contactes que es confirmaven cada cop que podíem xerrar. Va ser especialment gratificant poder portar un cantautor de la nostra comarca, en un d'aquells concerts que van creixent a mesura que passen les cançons fins al moment idoni de connexió amb la plaça que descobria en gran part, un nou referent de la cançó al nostre país.

A la mitjanit començava el torn de Feliu Ventura i Borja Penalba, amb tota la plaça ja plena de gom a gom, escales incloses, malgrat la prestesa de la convocatòria. Sentir els seus clàssics, que la gran majoria de la plaça seguia com un xiuxiueig, ens feia adonar de l'atreviment que ha estat proposar-li de participar en el nostre petit festival. Ho podem dir de tots els anys, però enguany especialment s'ha deixat el llistó molt alt. Per segon cop doncs, vam poder escoltar a Feliu Ventura al nostre poble, i és que no només pel nom el cantant de la Costera està connectat amb Constantí, també la seva ciutat, Xàtiva, com la nostra Vila va ser destruïda per defensar allò que és nostre enfront dels soldats que duien l'opressió.

És tot just el tercer any que la Golfa organitza la Nit de Cantautors, però l'ambient únic que s'hi respira l'han convertit en un dels millors moments de la Festa Major, un dels pocs llocs on podem veure plegada gent de totes les generacions, i un dels actes que acull més gent dels pobles del voltant. Curiosament, i al contrari del que pugui semblar per les programacions habituals de les festes majors, la major part de la gent que ahir ens visitava era gent jove, lluny dels tòpics sobre la música d'autor, evidencia que les percepcions sobre les preferències dels joves que tenen molts gestors culturals estan, si més no, esbiaixades o limitades.

Tot això no ha fet més que començar, avui a les 22h davant de l'Ajuntament, Correbars pel centre!

Bona Festa Major!

Comença l'ascensió de la JOVE

2009-07-22T10:29:00.003+02:00

Som a dissabte 25 de juliol, és a dir, avui hi ha la primera de les dues actuacions que portem tant de temps esperant i que han de posar la Colla Jove de Tarragona a un lloc on fa anys que no trepitjàvem. Per arribar-hi però cal que avui fem un primer gran pas, col·locar el primer folre a plaça amb el dos de vuit, objectiu principal per aquesta diada de Vilallonga que avui encarem, avantsala d'unes Santes que poden ser espectaculars per les 3 colles que hi serem fent castells.

Tothom a plaça, han arribat els moments importants de la temporada!!

Montblanc 2009 o el retorn als orígens

2009-07-20T09:28:00.004+02:00

Cada any queda més enrere aquell estiu en que amb uns amics de l'institut vam agafar el tren i vam pujar a Montblanc, al nostre primer Senglar Rock. Recordo que el viatge se'm va fer llarg, poc avesat al transport sobre vies, però estàvem envaïts per un estat d'ànim d'eufòria i il·lusió que augmentava a cada nova estació on el tren s'aturava i pujaven desenes de persones amb motxilles i estris de tota mena.
Teníem 15 anys, cosa que vol dir que en fa nou i n'han passat de tots colors però ahir, en veure la gent més petita que entrava per l'accés a l'Acamapada Jove no podia deixar de recordar el primer cop que jo mateix i en circumstàncies molt semblants entrava per la mateixa porta.

Aquest cop però, em mirava el festival des del punt de vista de qui participa en la seva organització. Mesos enrere s'havia pres la decisió de marxar de Sant Celoni on malgrat passar-hi quatre anys bons, no ens hi podíem sentir com a casa. Quedava doncs decidir on faríem cap aquest estiu, i l'opció Montblanc va ser la que vam defensar les JERC del Camp de Tarragona, entre d'altres, des de la primera reunió. Cal dir que no va ser la única, ni en molts mesos la primera o la segona, el nostre país sovint és massa "barcelocèntric" i el biaix, si es produeix, acostuma a estirar cap al nord.
Des de la marxa del Senglar Rock, Montblanc necessitava recuperar un espai semblant, un punt de trobada de joves, música i cultura, però el Camp de Tarragona no n'estava pas menys necessitat. Després de ser el llit de part del Senglar, i epicentre del rock català durant molts anys, l'Acampada Jove de les JERC ens permet tornar a liderar-ho. Aquest era el missatge, i així ho ha entès el territori acudint en massa a un festival que li oferia el millor cartell musical de l'any amanit de cultura, política i país.

Hem retornat a l'esperit xirucaire, el bon ambient i la simbiosi total del festival i la Vila, cal felicitar a tots els montblanquins per l'acollida, als acamapats per l'actitud sempre positiva i a l'organització per la feinada de fer-ho possible. Comentàvem amb un company de la Colla Jove de Tarragona el fet que la gent coneixia l'Acampada Jove amb el simple nom d'"Arbúcies" tant si es feia a un lloc com a un altre, crec que podem començar a parlar de "Montblanc" el millor festival politico-musical dels Països Catalans.

A votar, s'ha dit!

2009-06-07T13:32:00.003+02:00

Doncs si, avui és dia d'eleccions però certament no ho sembla. Fins i tot aquells que hem estat dies anteriors enfilant-nos als fanals i cartelleres per intentar convèncer tothom qui hi posi la vista a sobre, encarem aquestes eleccions d'una manera molt més relaxada, i a un ritme molt diferent de l'habitual.
Esmorzar i cap al pavelló, on ens hi espera poca gent, res a veure amb les anteriors cites a les municipals, xerrar de tot i de res, se'ns dubte poca gent parla d'Europa malgrat estiguem escollint la composició del parlament on es decidirà la major part de les lleis que regularan la nostra societat del dia a dia durant el pròxims 5 anys.
Certament no s'ha trobat la fòrmula per apropar el sentiment europeu a la gent. No hi ajuda el sistema de circumscripció estatal única, que allunya la política dels territoris i per tant de la gent, o el fet que només Esquerra i CiU ens assegurin la presència de candidats que vetllaran pels interessos del nostre país en una Europa dominada pels interessos dels grans estats.
Avui però, serà el dia en que enviarem la nostra gran arma al cor d'Europa, l'Oriol Junqueras, no és tant sols un candidat àgil, segur i preparat, és un lluitador per la causa d'uns Països Catalans lliures dintre l'Europa de les Nacions. Estic convençut que ens donarà moltes alegries, i sinó temps al temps.

Així és com havia de ser, enhorabona campions!

2009-05-28T13:51:00.004+02:00

He de dir que gaudeixo molt del futbol, se'ns dubte és el meu esport malgrat que sempre n'he practicat d'altres com el tennis o la bicicleta de muntanya, però l'esport de la pilota ha estat aquell que sempre m'ha pres més temps, ja sigui per jugar-hi o per veure'n.

Amb el barcelonisme hi he nascut, a casa sempre hi ha sigut, malgrat tenir un avi de l'Espanyol, i a diferència de l'afició cap al Nàstic que va anar creixent amb les amistats i la convivència a la ciutat. La meva generació no podem dir que haguem patit com a aficionats culers, de seguida vam veure com Alexanco aixecava la primera Copa d'Europa a Wembley, i malgrat grans desencisos com la final d'Atenes (l'any de la primera comunió i amb tot preparat per cel·lebrar-ho, però això ja seria tot un altre post) hem tingut un Barça majoritàriament campió.

Enguany però hem assolit la consecució de tots els somnis de la culerada més fidel, més de casa, més catalanista, podem dir allò que creiem que mai no podríem ni pensar "ja no podem demanar més!".
I és que repassem, des del dia en que en Joan Laporta es va fer càrrec d'un FC Barcelona amb la llosa d'un deute gegant, un club desorganitzat, una afició decebuda i desmoralitzada, i un equip (de futbol) desfet, les coses han canviat tant que sembla com si s'hagués fet un pacte d'eterna joventut amb el propi diable.
Ara mateix tenim un Barça campió de tot, rei d'Europa, és qui fa el millor joc que s'ha vist en molts anys, i per descomptat, el millor joc que podem trobar al planeta. Tot això, amb un equip farcit de gent de la casa com Xavi, Puyol, Iniesta, Valdés, Messi, Busquets, Piqué, Bojan, Pedro... i amb grans estrelles compromeses amb l'equip i amb el país com Thierry Henry ("Catalunya no és Espanya" sic), Silvinho (parlant un català perfecte a la cel·lebració de la lliga).Tenim un club renovat, airejat econòmicament, amb un fort accent catalanista, fins i tot diria independentista, que porta la lluita nacional dels Països Catalans arreu del món, i que ha fet de la senyera i l'estelada, símbols tant culers com els colors blaugrana.

És cert que Catalunya no és el Barça, i això ho dic jo que en un hipotètic Nàstic Barça tinc clar que vull que guanyin els tarragonins, però gent com Laporta ajuden a que realment el Barça sigui cada cop més Catalunya, en el sentit de formar part d'un país que no surt a les estadístiques.

Rossellistes, Giralidistes, Nuñistes, i pessimistes autodestrictius en general, feu-nos un favor, quedeu-vos a casa per un temps, i disfruteu d'un Barça que és com sempre havíem pensat que havia de ser.

Al sud, com a casa

2009-05-13T01:04:00.002+02:00

Un cop més vaig poder tornar a València, la gran capital del sud de la meva nació, així és com o visc, així és com ha de ser. Un viatge que em va costar anys de fer per primera vegada, feia temps que era un d'aquells desitjos pendents que incomprensiblement es van posposant amb la seguretat que s'acabaran realitzant, però amb el neguit de no trobar el moment. Puc dir que vaig conèixer l'ànima del País Valencià abans d'haver-hi posat mai els peus, i va ser en veu i presència de l'Adrià, company d'aventures napolitanes, qui em va parlar dels seus costums, tradicions, músiques, de la seva bellesa, però també dels seus problemes, de la lluita diària dels que lluiten per poder seguir sentir-se valencians, per unir la seva realitat amb la d'una cultura exhuberant, rica com només els pobles que estimen la seva terra són capaços de crear.
El bon ambient que em vaig trobar al cap i casal del País Valencià, em va fer oblidar els aires viciats i enrarits que es respiren al Principat, on el catalanisme social i polític, si bé en millor situació que als territoris del Sènia en avall, es troba afectat per la divisió i desconfiança, que minen els ànims i esperances dels més convençuts. La sensació única d'entrar a l'edifici Octubre, seu de l'ACPV, i mirar la gent amb confiança, saberuts del paper de cadascú en la gran feina que hi ha per fer, t'omple d'energies per seguir donant ala i espatlla a tots aquells que mantenen viva la flama que ve del sud.
Una plaer va ser, poder compartir burrets amb dos valencians que feia molt poc havien posat els peus al nostre Camp de Tarragona fent la ruta del Cister, amb qui vam començar parlant de paratges naturals, arquitectura i història, i vam acabar parlant de Fuster, de Mira, fins i tot de Pep Botifarra, d'ells i de nosaltres i de tots plegats, sense coneixe'ns d'abans, però compartint prou coses per poder xerrar com coneguts de sempre.

De gralles i esglèsies

2009-04-26T21:45:00.004+02:00

Mentre a Constantí tot el poble s'aplegava a la "cera de l'Església" per inaugurar la nova façana de l'edifici més emblemàtic de la vila amb grans festes, jo estava a uns quants quilòmetres més al nord, concretament a Vilafranca, participant al 16è dia del Graller.
Ja fa tres anys, que tinc l'oportunitat d'anar-hi, allà va ser on vaig tocar per primer cop com a graller-canya d'or, i més enllà de la tensió de tocar davant de mig món graller, sens dubte el bo i millor de cada casa, l'ambient és immillorable, i és el tret de sortida oficial a la temporada forta d'activitat grallera i cultura popular en general.
He de confessar que enguany si hagués pogut triar hauria estat a Constantí, no es veu cada dia actuar la teva colla castellera per primer cop (si no vaig errat) al poble d'on ets, respirar l'ambient de les grans cites, escoltar els parlaments, tocar, treure els gegants, comentar la jugada amb tothom reunit a les escales de l'església. La veritat és que el dia ha començat rúfol, ja de camí cap a Vilafranca m'he trobat un xàfec descomunal a l'autopista, per sort de seguida ha escampat i tant a la capital del Penedès com al bell mig del Camp de Tarragona han pogut gaudir del sol.
Tot i això, finalment torno extasiat de Vila, content d'haver-hi pogut ser, sobretot a l'auditori de l'Escola de Música per sentir el concert per a gralla i piano que ens han servit el Jordi Mestres, el Jaume Aguza, l'enhorabona, com hem gaudit! Tant debò es pugui repetir aviat ben aprop.

Sant Jordi!

2009-04-23T09:16:00.002+02:00

Que tingueu un gran Sant Jordi!

Primer assaig de castells

2009-03-09T22:34:00.002+01:00

El passat divendres vam tornar a obrir els llums del local del Cós del Bou i es va omplir de gent com si no haguessin passat tots aquests mesos de desconnexió castellera. L'assaig va mantenir el bon ritme que va imposar la dinàmica de la temporada passada, i només la necessitat de fer petar la xerrada amb aquella sensació pròpia de la tornada a l'escola va fer cridar una mica més del compte a l'Eusebi a l'hora de cantar les pinyes.
Per ser un primer assaig es va anar molt més lluny de la mera presa de contacte amb proves impensables per algú com jo que, sent el primer dia, hi anava a veure-les venir. Proves de 8, i sobretot la del 3 de 9, amb folre inclòs, van ser un èxit per elles mateixes, però el veritable triomf és la quantitat de gent que es va aplegar a l'assaig, la gran majoria de les camises donades l'any passat hi eren, i fins i tot algunes cares noves. El bon paper de l'any passat té la seva recompensa, la colla es rejoveneix, els ànims s'aixequen, i hem posat el llistó de partida uns quants esglaons més amunt que al març del 2008. Les expectatives doncs, són immillorables.

per sobre de tot, són espanyols

2009-03-06T11:39:00.000+01:00

eleccions des de la distància

2009-03-05T16:46:00.004+01:00

El passat cap de setmana les eleccions basques i gallegues ens van tenir enganxats al televisor, dues nits electorals atiades per uns resultats ajustats i en alguns casos inesperats que deixen una situació molt clara a Galícia, i un mapa ple d'incògnites al País Basc.

No puc fer més que lamentar el canvi que s'ha produït a Galícia. Més enllà de bones notícies en camps com la llengua, la cultura o el medi ambient, no puc valorar si realment s'ha produït el gir que els gallecs reclamaven fa 4 anys, però resulta evident creure que les coses s'haurien pogut fer millor quan veiem que amb unes dades de participació històricament altes, la gent s'ha mobilitzat sobretot per suspendre la primera experiència de govern d'esquerres i galleguista.

Molt diferent és la situació al País Basc, sobretot pel fet que es tracta d'unes eleccions esbiaixades des del principi. La prohibició a la participació de D3M, la nova marca de l'esquerra abertzale, ha significat un rebombori electoral respecte d'anteriors comicis, ha portat més de 100.000 persones a l'opció de vot nul, i ha recol·locat 50.000 vots entre altres marques. La llei de partits (aprovada amb els vots a favor del PP, el PSOE i CiU entre d'altres) retalla els nostres drets individuals, converteix milers de persones lliures en sospitosos, i pren a gran part del moviment independentista basc l'opció de la via democràtica.
La primera conseqüència s'apreciava la mateixa nit de les eleccions, pèrdua de la majoria nacionalista a l'hemicicle basc, objectiu complert. La segona és més que possible, Patxi López serà el futur lehendakari amb el suport del PP i UPyD, el partit ultra nacionalista espanyol de Rosa Díaz.
Serà doncs, una gran oportunitat per comprovar com els dos partits majoritaris espanyols, que porten anys augmentant la tensió entre uns i altres, i que abans de les eleccions s'han escridassat com poques vegades abans havíem pogut veure arrel de les denúncies del jutge Baltasar Garzón, deixen de banda totes les diferències que els separen històricament, aparquen els eslògans, el "si tu no vas ellos vuelven" entre d'altres, per començar a buscar grans ponts de diàleg, interessos comuns, i sobretot un objectiu, obtenir el poder com sigui. Serà difícil trobar una justificació a un pacte d'aquestes característiques que vagi més lluny de l'espanyolisme pur i dur. Un pas més cap al camí de la bipolarització basca, empès precisament per aquells que tant la criticaven fa 4 anys quan es va signar el pacte nacionalista basc.

Joventut i Municipalisme

2009-02-17T12:14:00.005+01:00

El passat cap de setmana vaig poder assistir al Congrés de Joventut i Municipalisme que organitzava la Institució Joan Fuster al Prat de Llobregat, on es van aplegar joves , tècnics i regidors de diverses formacions polítiques dels Països Catalans per debatre en comú el futur i el present de les polítiques de joventut impulsades des dels ajuntaments del nostre país.

Més enllà de poder escoltar les experiències dels conferenciants, que ens van portar la seva visió d'un món que treballen cada dia, especialment interessants van ser les aportacions que es van fer als diferents grups de debat en que ens vam dividir tots plegats durant tot el dia. Tot i l'absència de les joventuts del Partit Popular que ens haguessin donat una visió certament interessant i diferent, la representació de cada opció era d'allò més àmplia i els debats van ser intensos. Tot i això no va costar gaire arribar a unes grans conclusions comunes, cosa que ens ha de fer pensar en la necessitat real de crear algun tipus de lobby juvenil per assegurar que les polítiques municipals per a joves tenen la importància que es mereixen reflectida tant en els pressupostos com en les competències dels regidors de joventut.

Fugir d'actituds paternalistes, impulsar l'autoorganització dels Consells de Joventut, vincular la participació ciutadana amb accions reals i decisions vinculants, o arribar a aquells joves que es desinteressen ja no només per la política sinó per la pròpia gestió dels seus interessos a través d'instituts o locals d'oci,... és una mostra de la gran quantitat d'idees que van sortir de la confrontació d'vivències i models. Una experiència plena de fruits, que ben aviat s'hauria de repetir.

Camí d'Europa

2009-02-13T14:46:00.004+01:00

Si d'alguna cosa podem estar orgullosos els catalans respecte als nostres partits polítics en les últimes setmanes, és de la tria que han fet Esquerra i Convergència com a caps de llista per a les properes eleccions al Parlament Europeu. Tant l'Oriol Junqueras com en Ramon Tremosa destaquen per la seva defensa del nostre país, ambdós han mantingut sempre un discurs declaradament sobiranista i destaquen per ser grans professionals i coneixedors bastíssims en els seus respectius camps d'estudi i de treball. Des de l'extraradi dels partits polítics, els dos precandidats s'han caracteritzat sempre per mantenir un discurs independent que ha aportat molt d'oxigen a l'habitual dialèctica viciada de la política diària.

Ara caldrà esperar doncs, que l'estructura dels partits els permeti mantenir el seu nivell d'opinió i decisió, sobretot en el cas dels convergents, un partit molt més rígid pel que fa al seu discurs i organització, que s'enfronta a un veritable examen per mantenir el seu habitual equilibri entre l'encaixisme i el sobiranisme.

Jo, Junqueras!

Xerrada de la Golfa, tots pel català!

2009-01-23T10:46:00.005+01:00

Aquesta tarda, a les 20h, organitzat per la Golfa en col·laboració amb el Casino de Constantí un dels últims actes de la festa major d'Hivern de Constantí serà la xerrada dels companys de la Plataforma per la Llengua al Tarragonès, que ens vindran a parlar d'una nova campanya per potenciar el català en la nostra vida diària. En Francesc Marco i la Rosa de les Neus, són dos dels impulsors de l'establiment de la Plataforma a la nostra comarca, activistes, presents en tota mena d'actes del caire a les nostres comarques, militants frenètics del catalanisme des del vesant social i cultural.

Des de la creació de la Golfa, enguany és la primera ocasió que fem un acte durant la festa major d'hivern de Constantí, els exàmens i el fet que sigui un dia festiu només al poble quan la majoria estudiem o treballem a fora, ens minva molt les possibilitats d'organitzar actes i activitats. Poder-ho fer amb una activitat tant il·lustrativa i pedagògica com la xerrada de la Plataforma per la Llengua ens ajuda a complir els nostres propòsits d'aconseguir un poble molt més actiu, dinàmic i on es promocionin la llengua i cultura catalanes.

De Nadal a Sant Sebastià, 25 dies hi ha

2009-01-16T10:17:00.005+01:00

Avui a la tarda comença la Festa Major de sant Sebastià amb el pregó de la constantinenca Muntsa Alcañiz, el primer cercavila i els primers concerts. I aquesta nit finalment tindrem el banda i banda, per primer cop aconseguim fer un acte en el qual participen les dues societats històriques de Constantí sense arrossegar desavinences històriques ni etiquetes passades (passadíssimes!) de moda. A les 11h de la nit podem anar al concert de Quico Pi de la Serra a la sala del Sindicat, i tot sortint enfilem les escales de la sala del Casino per escoltar, a partir de dos quarts d'1, en Carles Belda i el Conjunt Badabadoc, de l'un a l'altre i de l'altre a l'un amb naturalitat, així és com ha de ser.
El punt culminant de la festa major, com passa amb totes les festes majors del nostre país serà el dimarts dia 20, quan després d'haver-les beneït es repartiran les tradicionals coques, baixarem pel carrer Major darrere el Ball de Pastorets i els gegants del poble, hi haurà ballada de sardanes davant de l'ajuntament, i tots plegats anirem a picar al vermout de davant de la casa parroquial. Abans però ens hauran despertat unes matinades que repetim des de fa més de 20 anys, i els dies anteriors podem gaudir de xerrades, exposicions, mostres, gimcanes, xocolatades, partits de futbol, teatre i festes de tota mena que mostren un teixit associatiu Constantinenc cada cop més ric i actiu.
No he parlat de les distincions honorífiques, no cal, enguany les llegeixo i no hi veig ningú que no se les mereixi, felicitats!

Perdem el carro

2009-01-14T15:06:00.006+01:00

Arraconat al fons d'una cambra ensorrada aquest carro de pagès porta anys esperant el seu final oblidat per aquells que l'utilitzaven fa moltes llunes, ara ja rep només visites d'algun vagabund que perdut pel terme de Constantí es troba davant l'ara fantasmagòric mas de Barberà. L'esguinça d'alguna banda per fer el foc que l'escalfarà durant la nit freda, i l'endemà tornarà a marxar deixant el que havien estat pintures modernistes una mica més emmascarades, ignorant que ha dormit i s'ha escalfat en una cambra guarnida molt possiblement per un dels pintors més reconeguts de les nostres contrades.

Aquesta fotografia és una de les meves preferides de les que sortien al llibre dels Masos de Constantí que es va publicar fa 3 anys, però avui la mateixa imatge seria impossible de reproduir. La degradació dels masos és imparable, la seva desaparició és directament proporcional al creixement dels polígons industrials que els envolten, els integren o directament els arrasen. Els robatoris en busca de ferralla els desmantellen de les eines històriques utilitzades pels masovers que no fa tants anys els habitaven, s'enduen els panys, la baranes i tot allò que es pugui aprofitar per vendre.
Mentrestant com gegants entremig dels arbres, els masos descansen esperant el miracle de la recuperació, esperançats com a mínim de seguir en la memòria d'aquells que algun dia en van admirar la seva grandiositat i esplendor, o d'aquells que ens entestem en furgar en les nostres arrels.

Va de pastorets !

2009-01-03T15:50:00.002+01:00

De poble se'n ha de ser, però també se'n ha d'exercir, i enguany Constantí recupera un dels actes més tradicionals i que s'havia perdut els últims anys pel mal estat de la Sala Parroquial, i la poca activitat del grup de teatre.
La iniciativa va sorgir d'un dels molts projectes de la junta actual del Casino de Constantí, de la qual forma part Joan Reig, que ha fet de director de l'obra. El projecte és ja un èxit en la venda anticipada d'entrades, però l'èxit més gran es troba en el simple fet de poder penjar el cartell anunciant de nou la representació dels Pastorets de Constantí.
La cita serà avui i demà, a les 19 h al Casino de Constantí.

A la mateixa hora, els matexos dies, i a només uns quilòmetres de distància faré la meva segona incursió al món del teatre nadalenc actuant als Pastorets de Tarragona, en la versió pelacanyes d'en Josep Bargalló que cada any interpreta la companyia La Golfa (més coincidències!) al Teatre Metropol. Una versió on el nen Jesús neix precisament a Constantí, més concretament a Centcelles, després de passar per Reus i que els en fessin fora... ganxets...

Festa'ls, el retorn

2009-01-02T14:15:00.003+01:00

Cansats de les festes de Cap d'Any a preus astronòmics, no vam trigar gens ni mica a donar el si quan ens van proposar d'escenificar el retorn dels Festa'ls a la festa de Cap d'Any del Cau Alverna de Tarragona. El local estava mig desmantellat, però poder tocar als Caputxins abans del desallotjament definitiu de l'Alverna i amb tots els caps i amics, va ser un plaer. No més de 50 persones van poder-nos sentir de nou, però podem dir que va ser una gran nit, molt millor del que cabia esperar. Més de mig any després de l'últim concert, Festa'ls torna posant una marxa més a les cançons i al projecte.

Ens veiem de concerts!!

La moció de censura de Constantí fa marxa enrere

2008-12-28T04:16:00.006+01:00

Constantí segueix sent l'epicentre polític del Camp de Tarragona, i és que ahir, després del sopar de Nadal de la secció local d'Esquerra el nostre cap de llista, Josep Maria Sabaté, juntament amb el president de la SL, Lluís Font d'"Andorra" ens van anunciar el final del pacte de la ja anomenada dreta catalanista rància de Constantí.

L'acord haurà estat doncs, dels més efímers que es recorden a la política local catalana. 10 dies rodons ha durat un pacte que ja de bon començament no comptava amb el suport de les direccions dels partits que l'integraven, i que deixa el camí ras per a una nova moció socialista que retorni el govern a mans de qui l'ha tingut els últims 25 anys. La força del canvi s'ha esvaït més ràpidament del que els més pessimistes pronosticaven i de fonts fiables surten rumors assegurant que l'actual govern en minoria no aconseguirà superar ni tant sols els 25 dies de Nadal a Sant Sebastià, patró de la Vila.
El nou color de la façana de l'Ajuntament ha estat la gota que ha fet vesar el got. Molestos uns i altres pel fet que la façana del Casino de Constantí s'hagi renovat ni més ni menys que amb els colors corporatius del PSC, i fidels a la tradició històrica d'aplicar la llei de les compensacions, no hi ha hagut acord sobre el nou color de la Casa de la Vila... groc mostassa republicà, o taronjós mandarina convergent...

Malgrat tot, l'actual alcalde ha tingut temps per penjar al nou despatx un pòster amb la imatge de Pau Riba en calçotets al Canet Rock, recordant la seva època hippie, finançant el marc amb diners del consistori. En qualsevol cas, s'ha convocat una manifestació aquesta tarda a les 17h a la plaça del castell per enganxar cartells amb la cara de tots els regidors botiflers i traïdors al poble que els va votar.

Visca Constantí, mori el mal govern!!

Bon Nadal

2008-12-24T22:23:00.000+01:00

Que passeu un bon dia de Nadal i Sant Esteve!!

PD: Entrades de les JERCamp per a la selecció, ESGOTADES.

6 de desembre, enterrem la Constitució

2008-12-06T12:56:00.000+01:00

6 de desembre, commemoració de la gran enganyifa a que ens van sotmetre a tots els catalans. En pro de la igualtat, el retorn de les llibertats, l'obertura d'Espanya al món, l'oblit del passat,... paraules, semblaven només paraules que en realitat foren cadenes per un poble que es mereixia la llibertat. De la por se'n diu seny, i als catalans massa sovint ens ha faltat la rauxa de la revolució, la valentia de la rebel·lió.
30 anys després d'aprovar-la avui direm prou, enterrem la constitució!

Moció de Censura, l'hora del canvi a Constantí

2008-12-03T15:07:00.001+01:00

Fa anys s'enfrontaven a les eleccions del Principat en Jordi Pujol, que feia més de vint anys que era el president de la Generalitat, i en Pasqual Maragall que aspirava a ser-ho per primer cop. Un dels principals arguments i lemes que van marcar tota aquella campanya es referia al temps que feia que CiU governava, la necessitat del canvi per fer respirar la institució, per higiene democràtica es va dir. Aquest argument es podia girar fàcilment en contra si l'aplicàvem a molts dels grans Ajuntaments governats in secula seculòrum pels del puny i la rosa, i ara és un dels principals motius per defensar la moció de censura a Constantí, segons el meu parer.

Un pacte entre PSC i PP hauria de ser contranatura, a tot arreu, però sembla que a Constantí hi havien agafat el gust. Un pacte propiciat, segurament, pel fet de voler estar al govern del poble a tota costa que ha sortit realment barat per a l'acalde, que va trobar en l'únic regidor popular un seguidor fidel, molt més del que ho pugui ser una secció local dividida, a canvi de 4 engrunes.

En les últimes setmanes, després del pas valent d'en Josep Pere Plana per sortir del grup municipal socialista, l'alcalde va declarar als mitjans defensant un pacte transversal de poble, amb tots els grups polítics del consistori. Unes declaracions si més no curioses, quan ell mateix va declarar dies abans de les eleccions que rotundament no pactaria amb Esquerra, o després de negar-se a assistir al debat organitzat pel Casino, una de les dues societats culturals del poble, esgrimint que l'acte no era neutral (no era l'alcalde de tot el poble?... em pregunto).
Les contradiccions no s'acaben aquí, just després d'aprovar les ordenances municipals, veiem que organitzen una manisfestació il·legal per perseguir al regidor del grup mixt al sortir del Plè, i a la tarda següent veiem la seva dona i altres militants del grup socialista penjant cartells amb la cara de JM Plana acompanyada de paraules ofensives, al més pur estil Far West. Segons les noves ordenances les dues activitats comporten sanció, i com a tal es va avisar a la guàrdia urbana... però ailàs! després de fer acte de presència, van haver de marxar cuita corrents i no van poder identificar a cap dels participants.

En comptes de fer tants escarafalls, haurien de reflexionar internament, escoltar les crítiques i veure què s'ha fet malament per provocar que la seva pròpia gent es vegi impulsada a marxar del partit, descontenta per com s'està actuant.
Els personalismes a l'ajuntament ja no estan de moda, com a mínim per als propers dos anys i mig. De governar a base de decrets d'alcaldia, es passarà al pacte i l'entesa, d'una gestió fosca, es passarà a la gestió responsable, de l'aquí mano jo, passarem a les propostes i el treball amb la gent.

Constantí és apunt de canviar.

EFN i Ofrena floral a Jaume I

2008-12-01T21:30:00.000+01:00

Aquest cap de setmana les JERC hem realitzat, a l'Espluga de Francolí, l'Escola de Formació Nacional. Per acabar les jornades, i aprofitant la proximitat de l'alberg Jaume I de l'Espluga, vam poder fer una visita al monestir de Poblet, indret on reposen les restes del que va ser el creador dels Països Catalans. Fra Marc, ens va fer una visita realment interessant i apassionant, on no només vam poder descobrir el temple o saber els efectes que la desamortització de Mendizábal va tenir sobre les parets del monestir cistercenc, també va ser una bona classe de filosofia vital que ens van fer desvetllar del cansament del dia, i sobretot la nit anterior.

Dos dies de coneixences, bon ambient i formació, en un dels indrets amb més història del Camp de Tarragona i de tot el país. Els fruits de les jornades de formació en cada un dels militants els veurem en un futur, però el que és immediat és l'efecte xarxa, l'apropament dels territoris, l'intercanvi d'experiències, i la certesa d'estar treballant per un gran país que no és altre que el del propi Jaume I.

Arriba el fred

2008-11-26T15:31:00.000+01:00

Ma che freddo fa!

Barak Obama serà president

2008-11-05T15:57:00.000+01:00

Finalment ha passat, en Barak Obama ha guanyat les eleccions presidencials als Estats Units,i el pròxim 20 de gener serà el primer president de raça negra de la història d'aquest país. Un guió de pel·lícula que va començar amb un discurs fa 4 anys representant una jove promesa demòcrata, i que ha tingut el seu punt culminant aquesta nit, davant dels ulls de tot el món.
Barak Obama ha aconseguit generar il·lusió entre els seus votants, però també entre tota la gent que ahir estava enganxada davant del televisor, escoltant com els comentaristes ens parlaven de moment històric, i veient com els estats s'anaven tornant del gris neutre, als vermells, grocs, i sobretot els blaus que donaven una àmplia victòria als demòcrates americans. El yes, we can ha convençut masses, però també carrega de responsabilitat i de pressió les primeres decisions que prengui el nou president. S'esperen grans canvis que són fàcils de prometre, però molt difícils de complir, i des del més gran al més petit, des del més pobre al líder més poderós, tothom està a l'expectativa. Una gran càrrega, i un regal per a qui té ganes d'assumir-la, ànims Barak!

Constantí i l'imperi del ciment

2008-11-03T13:34:00.000+01:00

Ja es preveia que dissabte passat, dia de Tots Sants, seria un dia més aviat trist. Anar als cementiris dels pobles on hi tens les arrels, quan fa poc que se't han mort l'àvia i la padrina, sempre et fa sortir una mica capcot. La vida passa i no s'hi pot fer res, viure-la tant a gust com puguis i intentar deixar una empremta positiva en la societat, i en la teva gent.
Però va ser tot anant cap al cementiri que l'ànima em va caure als peus, una de les poques zones de prats verds (marrons, i grocs, depenent de la temporada) estava parcialment arrasada per una infinita i ampla llengua de terra remoguda i arbres caiguts. És en aquella zona on hi ha l'últim pinar del poble, allà on abans passava a cavall de l'Índi i ho veia plè de bolets, ara només hi queden un grapat de pins. Un bosquet retallat primer per la carretera de la Selva i ara per la nova i flamant via de l'AVE que enllaçarà amb l'Aeroport de Reus (un altre exemple de trinxament del terme a benefici 0). Primer desviaran la carretera que abans era el camí de la Selva, i després hi faran el pont per on passarà la via, per tornar la carretera allà on era abans. Tot plegat s'inundarà de ferro, de ciment, de camions i d'asfalt. Igual com va passar amb les coves de davant de casa des d'on es podia veure amagar-se el sol, i ara són plenes de xalets, com els prats plens de garrofers del darrere, que ara han d'acollir un barri sencer plè d'ofertes d'habitatge a preus desorbitats per a joves sense feina, o com tots els pagesos que cada dia venen els terrenys davant l'imparable avanç dels polígons industrials...
El següent objectiu de les grues retroexcavadores és l'entorn del riu Francolí, per si tot el que s'hi ha vertit encara no ha matat la biodiversitat que l'envolta, ara hi estan fent ja l'autovia de Montblanc. Hi haurà un dia que per ensenyar als nens el que és un arbre o un riu haurem de sortir de la comarca, sort que sempre ens quedarà internet, deuen pensar. S'acaben els passejos amb bicicleta fins al Pont del Diable, travessar el riu de pedra en pedra o arribar a Tarragona sense passar en cap moment per l'asfalt plè de vehicles.

Les grues avancen per un territori sense sang, sense protesta, hipnotitzat pel dia a dia i per la llum de les dues ciutats que el van fent cada dia més i més petit, esguinçant l'ànima d'un poble que ja fa temps que va geperut pels pecats dels polítics, però també per una capacitat d'entomar inaudita dels propis constantinencs.

No fem el CIM (l'Arboç)

Plou

2008-10-29T14:05:00.000+01:00

Doncs si, ha arribat el mal temps (o bon temps depèn de per a qui o per a què), fa un parell de dies que no para de ploure i sembla que aquest any si... el Barça guanyarà la Champions i per fí tindrem un hivern fred de debò. Les pluges venen quan han de venir, i la neu no faltarà a la seva cita anual amb les muntanyes. Si fins i tot diuen que han començat a caure flocs de neu a Prades!! a veure si s'anima la cosa i tornem a veure la muntanya constantinenca de les Forques, la nostra muntanya, nevada de dalt a baix.

A veure si el fred calma els ànims a Constantí, després de l'últim Plè-espectacle, on l'aclade i els seus irreductibles seguidors de llista (amb famílies incolses) es van dedicar a perseguir al nou regidor sense cartera a cops de pito, crits, pancartes i esbroncada general. Potser en comptes de dedicar-se a insultar als que el critiquen i se'n desmarquen, hauria de començar a buscar els motius que han fet que des de mitja legislatura passada el PSOE constantinenc s'hagi quedat sol, amb la única companyia d'un trist regidor del PP a canvi d'un plat de llenties.

la tertúlia dels joves

2008-10-17T14:12:00.000+02:00

Dimecres passat vaig poder compartir tertúlia política a Onda Cero Tarragona amb l'Oriol Vàzquez de les JNC i l'Alejandro Caballero de les JSC. Fora de les picabaralles dels nostres partits a les altes esferes, la tertúlia va tenir un to molt agradable, i el bon ambient es va acabar rubricant a un cafè de la rambla una bona estona després. Vam poder xerrar dels temes d'actualitat política del moment, com ara les negociacions per a l'aprovació dels pressupostos generals, o el cas de l'anul·lació del jufici de Lluís Companys entre d'altres, sense sectarismes i des d'una perspectiva jove que permet analitzar les coses sense els miraments i la prudència de qui ja porta molt de temps en el món de la política.
Una gran iniciativa que, com explica l'Oriol Vàzquez al seu bloc, esperem que es repeteixi aviat. I és que si alguna cosa vam poder comprovar, és que per sobre de les diferències polítiques que poguem tenir, el fet de ser joves i catalans ens dona una perspectiva molt més pròxima de les coses del que pugui semblar.

Recordant Companys

2008-10-15T15:19:00.000+02:00

Avui fa 68 Lluís Companys, president de la Generalitat republicana, era afusellat al Castell de Montjuïc. Ha estat l'únic president d'una nació democràtica assassinat pel feixisme, amb un judici sumaríssim ple d'irregularitats. La seva mort significava molt més que una més de les milers d'execucions que es van produir fruit de la Guerra Civil espanyola, la seva mort atempta contra tot un poble sobirà que va escollir els seus representants democràticament. L'últim que va cridar va ser per Catalunya!
Per això 68 anys després, Esquerra i les JERC demanen que sigui el propi parlament de Catalunya qui demani la anul·lació del procés judicial que va dur al seu afusellament, contràriament al que proposa el conseller Joan Saura, amb el suport de la resta de partits, de seguir la via normal com s'indica a la també polèmica i insuficient llei de la memòria històrica. Fa 3 anys la ministra De la Vega prometia l'anul·lació del judici a Companys, però de la mateixa manera que la majoria dels papers de Salamanca segueixen fora del principat en furgonetes o al mateix arxiu, aquestes paraules també se les ha endut el vent.

Només ens queda doncs seguir esperant que des de les espanyes algú tingui la valentia de destapar la caixa de trons i enterrar tots els fantasmes que encara volten pel país veí.

A la Fira de Bandolers d'Alcover

2008-10-13T16:11:00.000+02:00

Ahir com cada any i ja en van 23 ens vam aplegar bona part de la família materna per celebrar la Fira d'Alcover, i de pas, el sant de ma mare, que dona nom a l'ermita del Remei.
Durant la segona i tercera setmanes d'octubre s'enllaça la celebració de la Fira, amb la Festa Major de Santa Úrsula, més de 10 dies d'actes que fan omplir els carrers de gent, tant dels que hi viuen tot l'any, com dels que hi anem de tant en tant.

A més, des de fa ja alguns anys la Fira d'Alcover ha fugit de les típiques i caduques fires multisectorials que es repeteixen cada any a molts pobles de les nostres comarques, per trobar un nou punt d'interès, i de pas, un molt bon fil conductor en la Fira de Bandolers. Així, la gent pot passejar tranquil·lament pel casc antic del poble i tot de sobte trobar-se enmig de les disputes entre els Morell i els Voltor, dues antigues famílies alcoverenques de bandolers que han estat recuperades per teixir al seu voltant tot d'actes, espectacles, la mostra d'entitats, etc.

Tots els balcons engalanats de senyeres i escuts alats, els carrers plens de gent vivint la festa, i Alcover, als peus de les muntanyes de Prades revivint el seu passat medieval, em fan notar que a Constantí, el meu altre poble, encara queda molta feina per fer.

Al concurs, de lila!!

2008-10-07T16:34:00.000+02:00

La majoria de les porres que circulaven divendres passat pel local de la colla apuntaven a un 5è lloc més que probable, i no va ser d'altra manera. Fidels a l'estil sobri d'aquesta temporada comandada pel magnífic Jordi Crespo vam respondre al que s'esperava de nosaltres. Però tornem una mica enrere!

Tot va ser entrar i sentir com ressonava tot plegat per veure que la remodelació de la Plaça de Braus de Tarragona anava pel bon camí. La nova coberta incrementa la sensació de gran esdeveniment, tot ressona i les celebracions de les colles t'arriben fins al moll de l'os amb un rebombori realment espectacular. Entrem amb el toc d'entrada a la plaça, però abans hem tocat altres grans hits de la colla, i entre ells el Vidalet, doble homenatge, al casteller i també al compositor. En Francesc arriba ben acompanyat i amb la gralla a l'esquena, ja tenim la primera gran notícia positiva del dia, això comença bé.

Amb el temps just entre peça i peça i la colla de les grans ocasions al darrere, ens disposem a creuar la porta d'entrada a la plaça, i just entrar veiem la nostra afició de peu i aplaudint-nos, dues grans pantalles amplifiquen la imatge i la coberta amplifica la resta.

Primera ronda, 2 de 8 amb folre, mogudet al nostre estil, però descarregat. Aquí s'acaba el duel tarragoní. Els matalassers només carreguen el 2 de 8. Al sortir veuria la seva capo de gralles i gran castellera revelació de l'any passat, l'amic de sempre Pomerol, i d'altres que ens feliciten, però realment la seva temporada segueix sent extraordinària i de ben segur que l'any vinent el duel tarragoní es tornarà a disputar a grans alçades de 9.

En segona ronda sento que els borinots volen provar el 3 de 9 amb folre i penso en un parell de grisos que conec, m'alegro moltíssim quan veig que el carreguen, però ja ens podem espavilar a fer-lo també nosaltres perque sinó m'esperen uns dies durs...
I arriba el nostre moment, aquest cop hi era! al mig de la pinya, apretant, i sentint el so de les gralles, carregat i a patir. El so de la plaça ens diu que està sent un castell treballat, però la cridòria de la nostra grada és inconfusible, el descarreguem i tots a cridar. Quina sensació! 5è lloc assegurat, però atenció perque anem 3ers, les pantalles de la plaça així ho asseguren i ens donen la quarta alegria del dia.

Tercera ronda, el 5 de 8. Si abans de començar, em feien dir quin castell descarregàvem amb més seguretat, hagués dit el 5, per assajos i sobretot pel que vam veure el 14 de setembre a la plaça de la Font. Doncs m'hagués equivocat de mig a mig, amb dosos baix, i després de fer el més difícil, els nervis ens van traïr per segon intent consecutiu. 5 de 8 carregat, i d'un castell a l'altre, renunciàvem al 4 de 9 amb folre. Una decisió valenta, al contrari del que pugui semblar, la tercera posició era molt llaminera, i el castell estava "en cartera" (en carpeta hauríem de dir), però el risc de només carregar-lo era alt, calia assegurar l'actuació del Vendrell (3 de 9 amb folre i 5 de 8), i sobretot acabar la temporada en les millors condicions per començar-ne una de nova que promet ser històrica.

Finalment toc de vermout conjunt, i ens acomiadem, seguim sent una colla gran, però el que només els més perspicaços, els més observadors i crítics, els més sibarites castellers saben apreciar, és que una de les coses que ens fa ser més bona colla que la resta, són ells. Som els millors ;)

Campiones del Món

2008-10-07T16:10:00.000+02:00

Recolzar les seleccions catalanes i el seu reconeixement internacional m'ha portat durant tota aquesta setmana a seguir amb un interès creixent un esport al qual no havia fet mai massa cas, fins a tal punt d'anar gairebé cada dia fins al Pavelló Olímpic de Reus per animar una selecció catalana de futbol sala que des del primer moment em va captivar.
Gràcies a l'existència de la Federació Internacional de Futbol Sala, (federació independent de la FIFA) la federació catalana ha trobat un nou forat per on treure el cap, i poder disputar parits internacionals tal com hauríem de poder fer si el nostre país es trobés en una situació de reconeixement internacional normal.

Catalunya va donar la sorpresa derrotant seleccions a priori favorites com ara Rússia o Austràlia que, per exemple, havia fet una preparació de 4 mesos per al Mundial, amb gira sud-americana inclosa. Un grup de grans jugadores ens va impressionar des del primer moment amb un joc ràpid i efectiu, que va arribar al seu màxim exponent derrotant per 4-0 a Galícia en la final més inesperada.

Ens hem de felicitar per l'èxit de les nostres seleccions a nivell internacional, però també a nivell de casa nostra ja que si bonic va ser el moment de recollir la copa i sentir els Segadors senyeres en mà, encara ho va ser més veure el nivell d'identificació amb la selecció i amb el país de tota l'afició catalana vingués de Reus, de l'Hospitalet, o de Colòmbia.

Liles de 9

2008-09-15T11:59:00.000+02:00

Després de 9 anys d'esperar-lo, ja el tenim aquí.

I és que han estat molts assajos, moltes esperances, i sovint molts intents sense gaire fortuna. Però al cap i a la fi no deixa de ser la demostració de dues coses, la primera és que la Jove de Tarragona és una colla gran, que manté l'esperit d'aquells dies en que inventàvem castells com el 5 de 9 amb folre que fan que encara avui en dia la mentalitat i la fita de tota la colla en conjunt sigui en un nivell molt més alt del que demostraven els nostres castells. I la segona cosa és la demostració que el treball de qualitat acaba tenint els seus fruits més enllà de la bona o mala sort que es pugui tenir en cada diada. El treball als assajos tant de tronc, com de pinyes, com de folres i canalla, però també el treball social de la colla a la ciutat que ens està permetent teixir una autèntica xarxa social al voltant de la Jove, incorporar gent nova i rejovenir els nostres castells.

Personalment vull felicitar també als grallers de la colla, en dies com el d'ahir és quan es nota que tenim els millors grallers del panorama casteller.

Salut, castells, i visca Santa Tecla!!

11 de Setembre, tots al carrer!!

2008-09-11T11:48:00.000+02:00

El dia he començat amb la tradicional ofrena al monument de Rafel de Casanovas, amb pilars, i cants inclosos. Una bona manera de començar el dia preparant-nos per anar a Barcelona de manifestació i jornada reivindicativa.
Sincerament, és una llàstima que el sectarisme s'hagi apoderat de la manifestació tradicionalment unitària del Camp de Tarragona, que es feia cada any a Reus. Enguany s'ha decidit per l'endogàmia que massa vegades afecta als col·lectius independentistes del nostre país.

Tot i això, hem de fer d'aquesta diada una reivindicació nacional de primer ordre, som molts els que des de petits hem mamat independència cada 11 de setembre, i és necessari que, en un ambient absolutament festiu, reclamem el que es nostre, som una nació, autodeterminació.

Visca la Terra!!

Sant Magí casteller, i graller!!

2008-08-20T13:37:00.000+02:00

Aquest Sant Magí ha tingut la solera de sempre, però més novetats i emocions del normal. El primer cercavila amb els Grallers de l'Alfàbrega va anar molt bé, bona processó, i sintonia amb els Nanos Nous.
L'actuació castellera en canvi, no puc dir que anés molt bé, no deixa de ser veritat que ens va caure el 4 de 9 amb folre, un castell que als assajos tenim però que, com ens passa els últims anys, no acabem de rematar a plaça. Per primer cop a la pinya d'un castell tant gran (després vaig tornar al meu estat natural), les sensacions eren de massa nerviosisme i precipitació, amunt, avall, amunt, avall, així tres vegades provoca cansament a la gent de sota, i va minant la moral i els nervis de la plaça. A l'hora de fer el castell però, tot estava correcte pel cantó de la farmàcia, ni una sola sotregada i bona connexió amb el folre, hem de mirar d'on va petar i arreglar-ho, tant si és que el vam agafar malament de bon principi, o si el tronc s'ha de treballar més, la quantitat de gent ja la tenim. Gràcies a les samarretes d'amics i familiars que han d'acabar fent-les camisa, i també a la mar de gent que ahir recuperava la camisa del fons dels armaris (Gemma, Magí, Salvador,... entre d'altres!) ahir la plaça i el carrer Major estaven tenyits de lila com a les grans ocasions.

Un dels moments que ens portaven a altres èpoques de la colla, és quan arribem els grallers a la Plaça de les Cols i comencem a fer un toc d'entrada a la plaça darrere l'altre, i la gent no parava d'arribar, i arribar i arribar, allò era una marea, els liles no s'acabaven mai!!

I parlant de gralles i grallers, un aspecte sovint poc valorat per la gent de les colles, ahir es va confirmar que els Grallers de la Jove són els millors grallers de la colles castelleres de Tarragona, i uns dels millors de tot el panorama casteller, segurament amb els de la Vella de Valls (sense comptar colles que lloguen els grallers).
La filosofia dels grups de grallers d'un Colla Castellera és de fer-hi cabre tothom qui vulgui tocar i sobretot, tothom qui vulgui aprendre, mai no s'assoleix un nivell semblant als dels grups ja consolidats, i és del tot normal. És per això que hem de valorar mil vegades més com van sonar els nostres grallers tant al cercavila de pujada com al de baixada, amb unes peces gens fàcils, fugint del repertori falero dels grallers que comencen, o d'aquells per qui la qualitat ja no és una prioritat i només valoren el simple fet de tocar; ens vam atrevir a fer peces tècnicament complicades i amb bona afinació.

A la Colla Jove s'està fent una aposta decidida per uns bons grallers, i a l'hora s'està donant cabuda a tothom qui vol tocar, això implica que no sempre pot sonar perfecte, però tot i així el resultat és molt més que acceptable. Dos assajos setmanals, dilluns i dijous ens posen per sobre en hores de treball que a la majoria dels castellers, i a més, molts de nosaltres també ens afegim a les pinyes, i anem als assajos de castells.
És per això que certs comentaris (més per fer la gràcia que altra cosa) sobren, si algú va complir ahir sense cap mena de dubte van ser els grallers, i amb escreix.

Per això, quan ahir el cap de Colla felicitava a la canalla i la gent de pinya per la feina feta, crec que es va deixar algú, i si cal ja ho faré jo.

Felicito als Grallers de la Jove per l'actuació d'ahir, impecable, sou els millors de veritat!!

Sant Magí de 9 ! ... ?

2008-08-14T14:54:00.000+02:00

Com podeu veure he canviat la imatge del meu bloc, avui en homenatge a la meva colla castellera, la JOVE de Tarragona.
S'apropa un Sant Magí que pot fer història castellera, i que pot tornar a convertir Tarragona en l'epicentre del món casteller, no només per les actuacions que hi fan les colles punteres, sinó per tenir precisament dues colles capaces de fer castells de 9 en una plaça tant castellera i amb tant de caliu com la Plaça de les Cols.
El lloc, malgrat el pendent que fa correr l'aigua carrer Major avall, és immillorable, i les dues principals colles de Tarragona es troben en el seu millor moment de força anys ençà. Els xiquets després de fer l'any passat 3 de 9 amb folre i 5 de 8, aspiren a repetir-ho, aquest cop avançant-ho un mes, mentre que a la Jove hem trobat un nivell que feia temps que perseguíem. El 4 de 9 folrat sembla que serà la nostra gran aposta, segurament acompanyada del 2 de 8 amb folre i el 3 de 8, però si ens hem de guiar pels últims assajos, qui pot descartar absolutament un fantàstic 3 de 9 amb folre !?!?

I Jove, i jove, i jove, jove, jove!!

FM Sant Feliu 08

2008-08-12T23:25:00.001+02:00

Un any més la festa major d'estiu ja ha passat, això si, cada any ens la sentim més nostra, més constantinenca i a la vegada més oberta als nostres veïns del Camp de Tarragona. El que fa alguns anys es resumia en un dinar familiar, fer el vermout mentre es ballaven les sardanes i potser treure el cap a l'orquestra de la nit abans d'anar cap al Morell, ara són uns quants dies d'activitats de Festa Major, de treure els gegants, fer cercaviles, de montar concerts, ballades i sopars, i de rebre els amics a casa que venen a la festa major del nostre poble. Com ha canviat la cosa!!
Enguany ens quedarem amb el pregó dels Pets, el retorn dels Gegants (després de 10 anys!), la comunió entre antics i novells portadors, als pastorets (enguany dos grups que fan pensar que hi ha prou gent per recuperar també el ball de bastons), el concert de Pepet i Marieta i el de Rauxa i Gertrudis (dos dies seguits de concerts amb grans grups de renom), i la segona nit de cantautors on vam descobrir la Meritxell Gené i en Joan Masdéu.

De coses a millorar sempre n'hi ha, però no per això s'han de deixar de dir. El suport de l'Ajuntament va millorar sobre el paper, ens van subvencionar l'equip de so del primer concert. A part d'això però, haguéssim agraït no tenir impediments per posar barres al nostre propi concert (de la Golfa), que s'haguessin tancat els llums de davant de l'escenari, algunes facilitats a l'hora de preparar els gegants, i sobretot hauríem agraït que no se'ns xafessin actes que havien estat acceptats i inclosos al programa.
El Ball de Gralles té un capítol a part, després de l'èxit de l'any anterior, fer-ho a la tarda amb la Plaça de l'Església plena de gent per les andròmines va resultar clau, enguany ens havíem proposat repetir-ho; és més, quan ho vam dir a l'ajuntament ens van dir que ells mateixos ho havien pensat de fer. Bé doncs, enguany a l'hora prevista per fer el ball, (les 19h segons el programa de festes), la plaça era plena d'andròmines, equips de so, un camió, i tots els participants per l'entrega de premis, que sempre s'havia fet en un altre lloc. Naturalment el Ball va quedar suspès, i es va decidir tornar a treure els gegants i fer una mica de cercavila i ballada tot esperant que ens permetessin entrar a la plaça (que segons el programa estava ocupada pel Ball de Gralles). Esperem que l'any vinent poguem fer realment els actes que tinguem previstos, i demano disculpes als músics i assistents que s'havien desplaçat fins al poble per veure un acte que promociona la cultura popular i tradicional feta i suada al nostre poble.

El següent pas ha de ser treure al carrer la Dragonina, crear el Ball de Diables de Constantí, recuperar el Ball de Bastons i donar a conèixer la riquesa de la nostra cultura popular a altres pobles de les nostres comarques.

Pròxima cita, Sant Sebastià, esperem que amb la Dragonina al carrer!!

Primer dia de Festa Major, la Golfa i més

2008-08-01T09:03:00.000+02:00

Hi ha sensacions que són especials, diferents i incomparables amb res més, i avui és un dia d'aquells que malgrat l'hem repetit tantes vegades, i sigui tant difícil d'encarar després de la nit de gresca, cada any per Festa Major es va repetint igual d'especial. Tocar les matinades, amb els carrers deserts, poc a poc ens anem afinant mentre avancem per places i carrers, el soroll de les persianes que pugen, les finestres que s'obren i veure com la gent es desperta amb curiositat, fins que entenen el que està passant, són els grallers, és festa major!! Recorrem el poble de dalt a baix, pels més convençuts i pels que queden per convèncer, totes les zones, cases i tipus de gent són susceptibles de ser aixecats a toc de gralla, tot i que de ben segur que n'hi ha més d'un que a aquesta hora ens maleeix (de bon rotllo!). Acabem i cap a dormir, que a tres quarts de dotze torna a arrencar el seguici de Consantí.

Enguany però, podem afegir una nova sensació a la festa major, treure al carrer els gegants del poble. I és que després de més de 10 anys d'estar tancats, els joves de la Golfa hem decidit que no hi ha festa sense gegants, ens hem enfaixat, hem tret la pols d'en Peret i la Tecleta, i els hem tret al carrer. Tornar a veure com avançaven carrer Major amunt ha estat especial per molta gent, tant pels que ho véiem des de la vorera (o tocant el timbal), com per als antics portadors, per això ha estat tant fantàstic quan tots plegats ens hem fet una fotografia davant de l'Ajuntament, en un dia que de ben segur ha estat històric.

Finalment després de l'esplèndit pregó d'Els Pets (ja era hora que els hi proposessin), va començar el concert de La Golfa de Festa Major amb Pepet i Marieta, que va omplir de joves i no tant, la plaça de l'Ajuntament durant més de dues hores de música.

Avui, arrencada dels gegants, nanos del cercle i pastorets, a tres quarts de 12 des del carrer Major fins a la Plaça de l'Església. A la 1 h baixada del seguici i ball de lluïment abans de les sardanes i el vermout tradicional. I aquesta nit, al cementiri vell segur que xalarem molt amb Rauxa i Gertrudis.

Bona festa major, i visca Sant Feliu! (els Pets dixit)

Festa Major de Constantí, La Golfa!

2008-07-31T14:42:00.001+02:00

S'acosta l'1 d'Agost, comença la Festa Major de Constantí. Enguany, per segon any, la Golfa hi posem cullerada i organitzem un plegat d'actes per acabar d'arrodonir la festa.
Dilluns passat vam fer el primer acte amb la xerrada de Sobirania i Progrés, i avui comença a partir de dos quarts de 8 la primera arrencada dels gegants des de fa més de 10 anys. El moment serà històric i els gegants tornaran a veure la llum del carrer a mans de la gent de la Golfa.
Després del pregó de Festa Major, que faran els Pets, organitzem el nostre propi concert festival, amb Pepet i Marieta, que acabarà amb música de DJ's de la Terra.
Demà al matí, dia de Festa Grossa, tornarem a treure els Gegants, el Ball de Pastorets i els Nanos, al seguici d'Ofici de Festa Major.
Dissabte a partir de les 22h segona edició d'un dels actes de més èxit de l'any passat, la Nit de Cantautors de la Golfa, a la Plaça de l'Església.
I Diumenge, per acabar la Festa Major d'Estiu amb la millor música tradicional el II Ball de Gralles, també a la Plaça de l'Església, on tocaran els Grallers de Constantí, i un nou però potent grup de gralles que acaba de sorgir al Camp de Tarragona.

No hi podeu faltar, s'ha de donar suport a la cultura tradicional!!!

XEIC, guanyadors d'un gran MusiCamp

2008-07-04T11:10:00.000+02:00

La banda de les Terres de l'Ebre Xeic, va guanyar ahir la primera edició del MusiCamp, el concurs de grups novells del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. Així doncs, els propers dies 10, 11 i 12 de Juliol tindrem l'oportunitat d'escoltar-los i disfrutar-los a l'Acampada Jove 2008 que es celebrarà a Sant Celoni.
Ahir a la nit al local de la Colla Jove de Tarragona vam poder veure la segona tanda del MusiCamp, on van tocar 2 grups de Reus, un de Cambrils-Vilaverd i un de Rasquera i les Terres de l'Ebre en general. Malgrat ser un dia entre setmana va tornar a ser un èxit de públic i els grups en tot moment va estar acompanyats i animats per un nombrós nombre de seguidors.

Un cop acabat, fent balanç he de dir que m'ha sorprès molt gratament la qualitat musical que hi ha hagut a tot el concurs, dels 8 finalistes qualsevol hauria pogut ser-ne el guanyador, i representar molt dignament les nostres comarques a l'Acampada Jove. Finalment però la disputa es va trobar entre el guanyador de la votació popular de Reus, Skatacrack i el guanyador de la votació popular de Tarragona, Xeic. Amb un número absolut de vots molt similar la decisió majoritària dels membres del jurat va fer decantar la balança entre dos grups dels quals sentirem a parlar-ne molt ja que porten moltíssima festa i que no seria estrany que trobéssim tocant a l'Acampada els pròxims anys.

Les dates han confirmat la seva pròpia idoneïtat, tant a Reus per Sant Pere, com a Tarragona aprofitant la fí dels exàmens i un cap de setmana sense altra competència que la calor, l'aire acondicionat i el sofà. Amb aquests precedents, sembla lògic pensar que l'any vinent podrem disfrutar de la segona edició del MusiCamp, millorant alguns detalls i molt possiblement ampliant-lo per apropar-lo també a les comarques de l'interior.

En fí, felicitats a tots els grups, i sobretot mercès per la feinada feta per tots els militants de les JERC del Camp de Tarragona. S'ha tornat a demostrar que quan ens hi posem amb ganes no hi ha obstacle que ho aturi!

Sant Joan i Sant Pere, Valls i Reus

2008-06-30T11:41:00.001+02:00

I finalment arriba el dia 30, vol dir que segurament estàs cansat de tants dies de Festes Majors però amb aquella cosa de pensar que fins d'aquí a un any no tornarem a passar calor i fer-nos lloc amb els colzes per veure ballar els aguilons, o sentir le bafarades d'aire calent de la tronada.

Tothom té una festa major especial, i en el meu cas Santa Tecla em provoca unes emocions que no s'igualen amb cap altra. Però si que és cert que després d'uns anys ja de poder-hi participar, encara que sigui venint de fora, festes com Sant Joan, Sant Julià, Sant Fèlix o Sant Pere, t'acaben produint sensacions ben intenses d'aquelles que el primer dia de festa notes que feia temps que estaves esperant.
D'enguany ens recordarem del primer concert a la plaça dels Arcs, un canvi d'emplaçament que feia temps que es necessitava, la matinades més llargues de la història de Valls, o la gresca de la nit de Sant Joan, la caiguda de l'Indio a Reus, la imitacions dels geganters al final de la festa, el vestit de l'Ariel, no trobem les particcelles... l'any vinent més!

Èxit rotund

2008-06-27T11:48:00.000+02:00

Ahir a la plaça de les Peixateries Velles de Reus es va engegar el MusiCamp, la primera edició del concurs de grups novells del Camp de Tarragona, organitzat per l'Associació Cultural Acampada Jove i les JERCamp.

Un concurs que va aconseguir congregar centenars de persones que omplien la plaça, i que van poder disfrutar amb 4 grups provinents de diferents llocs de les nostres comarques. No negaré que em va sorprendre la quantitat de gent que es va aplegar per participar del concurs. Veure que, quan encara estàvem fent el muntatge de les barres ja venia gent preguntant per si es podia començar a votar, i les ganes que van posar-hi tots quatre grups, amb cartells fent campanya pel seu propi vot inclosos, ens demostrava que tot plegat ja era un èxit abans de començar.

Organitzar un esdeveniment d'aquesta magnitud sempre comporta certs moments de nerviosisme sensació de caure al precipici i una bona pujada d'adrenalina, i el primer dels concerts del MusiCamp no en va ser pas cap excepció. Un xic de retard, unes cel·lebracions que no eren nostres i la pluja final, que per sort no va aparèixer fins als últims acords del concert van fer-nos valorar encara més el resultat final de tota la nit.

El tren del MusiCamp s'atura dijous vinent a Tarragona, al Local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, (Carrer Cós del Bou 23) amb 4 grups finalistes més, que s'afegiran els que ahir van encetar la cursa fins a l'Acampada Jove, només un pot ser-ne el guanyador!!

Barraques Reus'08

2008-06-23T10:43:00.000+02:00

Finalment han arribat les Barraques de Reus, després de dies de pensar-hi, reunions i altres maldecaps tot ha començat i va molt bé. Opinió personal, malgrat que al Roquís no hi hagi gespa, o estigui una mica més allunyat del center de Reus, el lloc té altres avantatges com ara un aparcament molt més àmpli, més capacitat de gent i comoditat, i sobretot per la gent de barraques, el fet de no deixar-hi entrar beguda és un gran què. Queden dos dies més, ens trobem a la barraca de les JERC, avui Gestrudis!

D'examen a l'ESMUC

2008-06-13T19:24:00.000+02:00

Avui he tingut l'oportunitat d'acompanyar una bona amiga grallera en 3 peces del seu examen d'accés a l'ESMUC, la universitat dels músics. És el segon cop que faig un examen d'aquests i es respira la tensió dels músics per tocar davant dels diferents tribunals, però es descobreixen autèntics cracks!
Penjo el video d'un concert que vaig poder veure en directe, dels alumnes d'instruments d'arrel tradicional de l'ESMUC, tot esperant que l'any vinent l'Heura en formi part, segur que sí!

Ha arribat s'estiu

2008-06-11T10:59:00.000+02:00

Fa sol! Avui surto de casa i veig que el til·ler (o Tell!) més gran del jardí, aquell que van plantar quan va néixer mon germà, estava tot florit, i tenia totes les flors plenes d'abelles. Segur que feia dies que aquestes terballadores de la natura fan la seva feina, però amb tanta puja ha estat el primer dia que ho he pogut veure clarament.
És clar doncs, que ja ha arribat definitivament l'estiu temps de festes, castells, sol, viatges, etc. Benvingut!!

Heus aquí la democràcia

2008-06-09T10:23:00.000+02:00

Per fí s'han acabat les eleccions d'Esquerra, encara queda el Congrés d'aquest dissabte vinent però tinc l'esperança que l'activitat electoral baixarà i tots plegats retornarem a l'activitat normal.
Potser és l 'hora de teure una mica de pit, no estaria malament que des de Calàbria es fessin unes samarretes per a tots els militants amb frases de l'estil "Sóc militant del partit més democràtic", "Encatrello, faig campanya, voto i a més puc decidir els líders del meu partit", o simplement "Sóc militant d'Esquerra Republicana de Catalunya". Per que si alguna cosa destaquen i on coincideixen tots els diaris avui, passant per alt a qui beneficia o a qui deixa de beneficiar el resultat del dissabte (cosa que canvia depenent del diari), és que s'ha donat un exemple i una lliçó de democràcia interna a la societat i a tota la resta de partits.
Els que han guanyat tenen el deure i la responsabilitat d'aglutinar i de fer els canvis necessaris per portar el partit allà on tots esperem que arribi. I els que han perdut, tenen el deure i la responsabilitat de seguir treballant des de la militància, i de fer arribar el seu missatge de forma constructiva sense defraudar tots aquells militants que els hi han donat suport.
Entre tots hem de trobar la fórmula adequada per mantenir el partit unit i generant la il·lusió necessària perque d'un procés democràtic, pioner i lloat per tots, en surti també un resultat que engresqui la gent a formar-ne part.

Air Berlin, nova imatge ?

2008-06-06T18:24:00.001+02:00

La fal·làcia de l'aigua

2008-05-21T10:28:00.000+02:00

Si per alguna cosa s'ha caracteritzat la gestió del conseller Baltasar en la problemàtica l'aigua, ha estat per un seguit de tergiversacions a fí de marejar la perdiu i fer prevaldre els interessos polítics i econòmics per damunt dels interessos del territori.
Ara a TV3 es dediquen a mostrar-nos les mil meravelles de les dessalinitzadores, resulta que només gastaran un 1% de l'energia de tot el Principat, que regeneraran el fons marí i que fins i tot tindrem aigua per regar els geranis de la tieta. Mentrestant no hi arribem però, Francisco Baltasar (que gran la imitació del NODO amb l'arribada dels vaixells al programa del Clapés de divendres passat) ha portat aigua dels pous de Tarragona a la zona metropolitana.

Amb tot, a mi encara em venen al cap algunes reflexions...
- És curiós que de cop i volta tota l'àrea metropolitana hagi reduït tant el seu consum d'aigua, serà que només és qüestió d'imatge ?
- Després de tants canvis de plans, ara resulta que encara que plogui és impossible aturar la gran canalització per allargar el minitransvassament, malgrat que els pantans tinguin prou aigua per poder omplir piscines i regar camps de golf.
- Com pot ser que es tregui aigua dels pous del Tarragonès, si tothom sap que fa anys es va arribar a una situació de quasi salinització i que quan un pou es salinitza ja és irrecuperable cosa que els pagesos de la zona coneixen massa bé. Sabent això, em pregunto si l'aigua que transportaven els vaixells no ha estat des del primer moment la primera etapa del transvassament encobert de l'Ebre.
- Que algú m'expliqui per que quan es volia fer el PHN per part del govern del PP, el delta estava retrocedint per la falta de cabal del riu, i ara que l'aigua ha d'anar cap a Barcelona resulta que hi ha tant d'excedent.

Vist amb perspectiva la gestió de la crisi de l'aigua ja estat plena de mentides i mitges veritats, primer eren estaques desconegudes, transvassaments amb noms alternatius, vaixells amb aigua de dubtosa procedència, el delta de l'ebre ja no està en perill, etc. Molt més efectiu hauria estat encarar el problema de bon principi, formular un debat d'experts, potenciar la cultura d'estalvi d'aigua per part d'empreses i particulars, subvencionar sistemes de regadiu que rendibilitzin molt millor l'aigua, i regular la utilització d'aigua potable d'ús industrial.

Mentrestant la sensació creixent al Camp de Tarragona i sobretot a les Terres de l'Ebre, és que només es recorda el sud del Principat quan toca donar aigua, situar petroquímiques i nuclears, o per demanar cada 4 anys, un suport que cada cop menys gent donarà.

Alacant 08

2008-05-03T01:37:00.000+02:00

No puc dir que he anat de Salses a Guardamar d'un sol cop, però si que puc dir que he anat de Molló a Alacant, 670 quillòmetres de Països Catalans en un dia. I és que després de passar uns dies d'allò més relaxants al pirinenc poble de Molló (al Ripollès) a casa d'una amiga mataronina, em va tocar agafar el cotxe fins a Constantí, i d'aquí cap a Alacant, on ens esperava la manifestació del 25 d'abril.

El canvi de paissatge va ser certament brutal, malgrat em pesi dir-ho, mai no havia estat més avall del cap i casal del País Valencià, i deixar de veure els mars de tarongers per endinsar-nos a l'aspre entorn del sud, va resultar certament xocant.
No puc dir que Alacant em meravellés de bones a primeres, però un cop ja ets a dintre entens que és una ciutat diferent, lluny dels grans edificis de la perifèria, el centre i la platja del Postiguet li donen una bellesa especial.

La manifestació si que va superar totes les meves expectatives. Sobretot quan dies abans, parlant amb amics de les JERPV i el Bloc Jove les perspectives de gent eren molt més baixes del que ens vam trobar finalment. Fins i tot abans de l'esperada arribada del tren Jaume I, que va tindre una "oportuna" averia a la catenària a l'alçada de Xàtiva, l'ambient era ja el de les grans ocasions.
Música, molta cridòria, molts blocs, pancartes i xumerri caracteritzen les manis valencianes, i a aquesta no li va faltar de res...

De tornada marxem abans, falta d'oli, el cotxe s'apaga, el cotxe no s'engega, Sagunt, asseguradora, grua, taxi, taxista xerraire, molta son,... i finalment tornem al centre dels Països Catalans, que com bé tothom sap, és Constantí.

El 2on que és el 3er Festejove, un èxit ahir a la nit

2008-05-01T22:00:00.000+02:00

Ahir es cel·lebrava a la Plaça de les Escoles Velles de Constantí l'anunciat II FesteJove, molta gent dels que érem allà sabíem però que no era pas el segon concert amb aquest nom i per aquestes dates que es feia al poble. Fa tres anys les JERC de Constantí, i un grup de joves que acabaríem formant l'Associació de Joves la Golfa, ja vàrem organitzar un concert amb tres grups novells del Camp de Tarragona, dos dels quals del nostre poble. És evident però que els mitjans no eren els mateixos, nosaltres comptàvem amb el suport de l'entitat cultural el Casino, que ens deixava la sala, i vam haver de negociar amb penes i treballs un equip de so que no superés els 300 euros que esperàvem fer de barra.

El concert d'ahir era una altra història, organitzat per l'ajuntament de Constantí, amb mitjans econòmics gens limitats, hi tocava un grup amb experiència del Camp de Tarragona, i l'Orquestra Mitjanit, un valor segur per portar gent a les festes. Tot i que jo penso que si s'hagués fet al pavelló hagués estat molt més lluït (la plaça de les Escoles Velles es veu molt i molt gran), el concert va anar bé, se'ns va permetre, al resorgit Ball de Diables portar la barra, i hi va haver un bon ambient. Només per tot això, i pel fet de seguir congregant tants joves a un poble on fins fa pocs anys no era gaire habitual, ja podem dir que va ser un èxit.

Sembla però que l'any passat va ser l'últim en que es mantenia l'esperit inicial de convidar grups del poble a fer un concert. És el que passa quan actes com aquest passen a ser organitzats per un Ajuntament, que sovint se'n perd l'escència, el que no és tant normal però, és que també es perdi la memòria.

Imatge del I FesteJove al Casino de Constantí

La Golfa, som-hi

2008-04-30T16:40:00.000+02:00

Després de l'èxit de l'any passat, enguany l'Associació de Joves La Golfa tornarà a estar activa durant aquest estiu.
La segona edició de la Nit de Cantautors, el Ball de Gralles i el Concert "golfo" de festa Major seran alguns dels plats forts, però ens esperen moltes sopreses, molta festa, cultura i activisme juvenil.

Bon Sant Jordi!

2008-04-23T14:41:00.000+02:00

Ens despertem i no plou com els últims dies, sembla que avui no arreglarem la sequera però ja està bé. Avui és Sant Jordi, patró del Principat de Catalunya i toca sortir al carrer, comprar llibres i roses, anar a la Rambla i a la Plaça del Mercadal, fer castells i xerrar amb tothom al carrer sota aquest sol que cau a raig.
El dia dels enamorats catalans, tots aquells que per Sant Valentí pregonàvem que no era nostre dia, avui omplim les nostres parelles de roses i llibres en un dia que esdevé una festa de la cultura, i una manera fantàstica de fer país.
Les JERC del Camp de Tarragona som presents com cada any, als nostres pobles i ciutats, Reus, Tarragona, Montblanc... recolzant com sempre la festa de Sant Jordi des de tots els punts del territori.

Bon Sant Jordi!

Josep Benet i el catalanisme

2008-03-25T23:36:00.000+01:00

Avui s'ha mort en Josep Benet, catalanista de capçalera i mestre per molts dels líders polítics actuals. No només per tenir familiars comuns, sinó per tot el que ell ha representat sempre, és un home que admiro.
El seu missatge per a les noves generacions, ser fidels a aquest país on hem viscut i on hem nascut, a més de ser solidaris amb tots aquells que ens necessiten i vetllar pels nostres veïns i convilatans, és l'herència més important que ens deixa.
L'exemple Josep Benet ens ha de fer veure que cal unió. Una unió que, històricament a mancat als catalans, i que ara més que mai és necessària a nivell de país, a nivell de catalanisme i a nivell de la pròpia Esquerra. És moment de sumar esforços.

Descansi en pau.

I que bonica és València

2008-03-22T13:48:00.000+01:00

Tornat d'uns dies al Cap i Casal del País Valencià, que m'han ensenyat la València més fallera, però també la més cantaire, balladora, tradicional, revolucionària, i sobretot valenciana, que és la millor forma de dir catalana.
Qui ho havia de dir que acabaria veient cantar i ballar el Velatori, que també cantem i ballem a Tarragona.
L'Adrià ha estat el millor ciccerone que podíem tenir, per conèixer la ciutat i menjar bajoques farcides de Banyeres... Bocairent? Ha estat un gran retrobament aquest, amb epicentre a Nàpols, que s'ha d'anar reproduint a València, Tarragona i on calgui.
Aviat hi tornarem, pel País Valencià, Banyeres, Bellreguard, València o on sigui.

Tres i no més

2008-03-10T18:46:00.000+01:00

Estava dinant tranquilament, quan vaig rebre el primer dels missatges d'Esquerra que ens informava dels resultats (baixíssims) de les enquestes a peu d'urna que ens pronosticaven 2-3 diputats al congrés. Semblava un dels típics missatges per aconseguir que els militants féssim l'últim esforç de mobilització i no baixéssim els braços fins al tancament de les meses. Però amb el pas de les hores la mala notícia s'anava confirmant, fins que un cop al pavelló, mentre contàvem els vots, les cares dels companys i sobretot, les cares d'aquells que estaven apunt d'aconseguir una majoria absoluta que els hagués fet obrir les ampolles de cava abans d'hora, em van començar a permetre diagnosticar una clatellada electoral d'aquelles que feia temps que no patíem.

Els motius canvien per cada persona que et dona la seva opinió de les eleccions, i les conseqüències, a part de ser del tot imprevisibles, han començat ja amb la dimissió del Conseller de Governació, Joan Puigcercós. Fugint de possibles tacticismes o pactes precongressuals, els resultats de les eleccions espanyoles han estat sorprenents fins i tot per al més pessimista.

A la demarcació de Tarragona els resultats han seguit la dinàmica dels del conjunt del principat, concretament hem perdut un 57% dels vots, que passen del 76330 el 2004, a 32782 vots l'any 2008. Podem dir doncs, que han estat una bona patacada, una baixada que no ens esperàvem, i que no sortia en cap de les previsions, i aquestes són les que et deixen més perplex i et provoquen més sentiments de tota mena.

Primer de tot, veiem que la campanya s'ha desenvolupat bàsicament a través dels mitjans de comunicació, sobretot d'una televisió on s'ha potenciat més que mai una bipolarització que ens ha fet molt de mal.
Però no ens podem excusar en factors externs. Hem de mirar els errors en la campanya, i també els errors en la línia estratègica.

A nivell de la nostra demarcació, hem de felicitar en Lluís Aragonès, a qui véiem anar amunt i avall recorrent el territori, i que ha defensat els arguments d'Esquerra per tot d'escenaris, platons i calçotades, fent una gran feina.

Cal dir que la campanya ha estat molt positiva, incidint més que mai en la política de proximitat, amb molta presència a tot tipus d'actes socials, amb un bon suport per part del partit, tant JERC com Equerra, amb actes potents de campanya al territori, i amb una bona mobilització de la majoria dels militants en tots els actes. Tot i això, la dinàmica a nivell nacional ens ha arrossegat, i sumat al creixement històric que està tenint el PSC a la demarcació, que els posa en una espiral molt positiva semblant a la que vam tenir nosaltres fa quatre anys, ha ajudat a fer que els resultats d'Esquerra hagin patit una de les caigudes més fortes del principat.

També ens ha perjudicat la divisió interna que es va produir fruit de l'elecció dels candidats. Dos mesos abans de les eleccions teníem a la militància de la demarcació decidint-se per un o altre candidat, en Lluís Aragonès, o bé en Jaume Renyer. Si bé és cert que el pes d'aquest fet és molt relatiu, és innegable que, igual com va passar a les eleccions municipals, allà on es respira aire de divisió els resultats no acostumen a ser bons, i les campanyes no són rodones. De cara a noves campanyes d'eleccions és molt important ser conscients d'aquest fet, la unitat o la divisió és una cosa que transpira als votants.

A l'hora de valorar els resultats a nivell nacional, és obvi que la bipolarització que s'ha produit, potenciada pels grans mitjans de comunicació, entre PP i Zapatero ens ha fet molt de mal. No hem estat vistos com la gran alternativa a Rajoy, cosa que si que va passar a les anteriors eleccions, i això ha desplaçat bona part del nostre vot cap als socialistes i el conegut vot útil.

Però no podem mirar cap a una altra banda, hem tingut 4 anys un grup parlamentari propi que ens donava veu directa als mitjans de comunicació, a part d'una bona quantitat de recursos econòmics i logístics, que no hem sabut aprofitar prou. Hem de fer doncs autocrítica, tant a nivell de campanya, com a nivell de la línia estratègica que Esquerra ha de seguir i que les JERC hem de recolzar en els pròxims anys. L'independentisme és més nombrós que mai, venim de dues manifestacions històriques per al sobiranisme, i com a partit la dinàmica de fa quatre anys ens portava a un creixement potencial molt substancial. Veient que les condicions hi són, cal veure doncs per que no les hem sabut aprofitar.

Resulta evident afirmar que no s'ha pres el millor dels camins des del moment en que es va produir l'eclosió d'Esquerra a les anteriors eleccions al Congreso. El pacte de govern amb el president Montilla al Principat, estava justificat pel que fa al manteniment d'un projecte i fins i tot per valorar en termes objectius l'assoliment d'una majoria social favorable a la independència, però o no s'ha sabut vendre a la població, o no es van valorar adequadament les conseqüències polítiques que tindria en els nostres votants, i per tant, sobre aquesta majora social que pretenem aconseguir. Això s'ha reflectit en una desmobilització del nostre votant de sempre, que s'ha quedat a casa decebut o desanimat molt més que no pas votant altres opcions.

A partir d'aquí, hem de tenir el cap molt fred, analitzar molt bé la situació i no prendre decisions precipitades, segurament cal un canvi però hem de saber veure a quin nivell. I el més important és aconseguir que el nostre partit torni a ser realment l'alternativa, torni a portar l'avantguarda de l'independentisme i del socialisme, i sobretot torni a generar la il·lusió entre el jovent i els votants de sempre.

Bon temps i calçots al punt

2008-02-24T15:28:00.000+01:00

Un altre any, i ja en van tres, les JERC del Camp de Tarragona hem organitzat amb èxit, cada any més, la Calçotada Independentista del Camp. Aquest any, en el marc de les eleccions espanyoles, hi han assistit el candidat d'Esquerra Joan Ridao, el cap de llista de la circumscripció de Tarragona, Lluís Aragonès, a més de la representant de les joventuts del Sing Fein Gemma McKenna, i molts militants de les JERC d'arreu dels Països Catalans.

També enguany ha estat la calçotada més mediàtica, aquest cop però, per trobar-nos en el marc de les eleccions espanyoles. Ha estat la manera de les JERC de fer sentir la nostra veu en una campanya on tenim molta a dir-hi.

El dia no va poder ser millor, i en Miquel del Roig va acabar d'arrodonir una festa que recordarem pel sol, la feina fantàstica dels militants de les jerc del Camp, i un ambient de festa immillorable.

De gralles

2008-02-19T20:03:00.000+01:00

El món de la gralla és un dels grans desconeguts del panorama musical català. Alguna influència hi deu tenir el fet que les zones punteres siguin més aviat al sud del principat, Reus, Tarragona, Vilafranca, Vilanova, etc.
La meva experiència en aquest món comença de la mà de mon pare, quan el veia tocar amb els Grallers de Constantí, jo sempre que podia m'hi afegia amb el timbal. D'aquí han sortit fotos com ara aquesta...

Tocaven tota mena de repertori geganter, però sobretot peces ja mítiques per als que començaven a bufar fa més de vint anys, com el Gener, Febrer, La Manta al Coll, La Vella Lola,... Em fixava en grups com els grallers de l'Acord sobretot, Tocaferro, la Mitja Lluna, i molts d'altres, que omplien places de concert, gravaven els primers discs de la nova etapa de la gralla i feien moure cercaviles d'arreu del país.

Més tard, vaig descobrir una nova vessant del món de la gralla. Em vaig trobar que s'havia fet un pas més, amb la introducció de les gralles dolces i la gralla baixa, allò ja no eren només instruments que es tocaven per la festa major. El relleu de la generació de mon pare, l'havien agafada gent com en Dani Carbonell, en Jaume Aguza, els Vernets i la Roser Olivé, per posar la gralla a un nivell que cada dia està més aprop de la resta d'instruments de qualsevol estil.

Els primers alumnes de gralla de l'ESMUC (Conservatori Superior de Música de Catalunya), la introducció de la gralla en tota mena d'estils, i les formacions on la gralla conviu amb altres insturments, demostren que, aquest instrument tant nostrat té molts camins per recòrrer i per explorar.

Us deixo els links d'alguns grups, entre ells Canya d'Or, on tinc la sort de tocar amb en Jaume Aguza, en Josep Maria Pérez, i en Titus Prats. Un grup amb més de 10 anys d'experiència que sona així:

Canya d'Or

Ganxets

Vinardells

Calçotada Independentista del Camp

2008-02-14T23:05:00.000+01:00

Aquest any, i ja serà el tercer, les JERC del Camp de Tarragona ogranitzem la Calçotada independentista a la Palma de Reus. Enguany a més, serà l'acte central de Campanya de les JERC a nivell nacional.
El dia 23 de febrer, tots els militants del Camp de Tarragona us esperem per que aquest any, com els anteriors, torni a ser un gran èxit!

El riu Francolí també és vida!!

2008-02-08T16:20:00.001+01:00

Fa temps que sabem o més o menys intuïm que el nostre riu no és cap paradigma de la salubritat, a ningú se li acudiria ni en un moment de set abassegador, passant pel costat del riu, posar-hi el cap i obrir la boca per que l'aigua del Francolí t'humitegi la gola faltada de líquid. Si algun dia agafeu la bicicleta, una ruta molt recomanable és anar des de Constantí a Centcelles, i d'aquí cap al Pont del Diable (l'aqüeducte romà), mitja hora per anar, i mitja per tornar, a un pas tranquil.

Tot de camí, a més de poder observar les meravelles que van construir els romans a les nostres comarques, podreu veure un entorn natural realment bonic, ple d'arbres que acompanyen el curs del riu fins al mar, camps d'avellaners amb algun tractor aixecant-hi pols, mars verds o grocs de blat que es mouen al ritme del vent, i fins i tot algun pastor perdut que passeja el seu ramat d'ovelles com si el món s'aturés al seu pas. Però si obrim l'objectiu i agafem un pla general, ens trobarem alguns pals que indiquen conductes que passen per sota terra, avancem una mica i ens trobem el camí per on creuàvem el riu ple de retroexcavadores posant un nou carril al pont de l'autopista, i avui, si mirem el riu amb deteniment, hi veurem milers de peixos morts pel vessament de Repsol Química.

Potser arribarà algun dia que la gent del Camp de Tarragona direm que ja n'hi ha prou, que n'estem farts que se'ns pixin a casa nostra per una grapat de diners, que volem el nostre riu igual com la natura el va crear, saludable i ple de peixos, que ens hi volem banyar, hi volem anar a passejar i amb bicicleta sense que ens produeixi sensació de fàstic.

El riu Francolí també és vida, prou d'explotació, el riu és de tots!

Per la Candelera, al balcó la Senyera!

2008-01-30T11:48:00.000+01:00

L'amic Adrià, pintor i gran valencià, m'enviava ahir un mail donant-me a conèixer un article publicat al bloc d'en Sergi Gómez i Soler. L'article promou una campanya per commemorar els 800 anys del naixement del creador dels Països Catalans, el rei Jaume I. A falta de només 2 dies per al dia, és una mica just, però la proposta és molt senzilla,
... penjar una senyera al balcó

"I no direu que no és unificadora la idea, que hi caben les estelades blaves i grogues, les blaves de València capital, les liles oficials baleàriques, les verdes de castellò, les blaugrana d'Elx, amb els castells d'Eivissa o Menorca, amb el Sant Jordi d'Alcoi... La cosa és que les quatre barres de l'estendard reial tornen a adornar el paisatge de la nostra grisa quotidianitat."

Jo penjaré la meva, i tu?

Nou projecte al Camp de Tarragona, molta il·lusió

2008-01-27T12:45:00.000+01:00

Quan s'engega un projecte, es generen noves expectatives que esperem complir amb moltes ganes i molta il·lusió. Moltes gràcies a tots els que vau recolzar-nos al Congrés, als que ens deixeu una feina ben feta, i una adaptació molt fàcil, i sobretot moltes gràcies a tot l'equip que comença l'aventura, en Jordi Molinera, Secretari Organització i Finances, en Dani Rodríguez, Secretari d'Imatge i Comunicació, la Milvia Morera, Secretària de Formació i Acció Política, i la Rosa Siscart, Secretària de la Dona.
Ara toca començar a fer feina des de les JERC del Camp, amb l'ajuda de tota la militància per arribar encara més lluny, consolidar-nos a les comarques de l'interior, arribar a nous pobles i encapçalar les reivindicacions juvenils de les nostres comarques.

El pròxim 23 de Febrer ens veurem tots a la III Calçotada Independentista de les JERC Camp, que aquest any serà encara més gran, hi haurà calçots, el millor vi, i moltes declaracions impactants, com sempre. Mentrestant us convidem a venir al Tio Canya de Reus, o als diferents actes de la campanya Espanya és Fracàs .

Com anar al Japó i tornar

2008-01-25T18:28:00.000+01:00

Aquest serà el nou documental que produirà TV3. La idea, concebuda per un gallec arribat a Barcelona per cursar estudis de Gestió Pública, i que ha tingut la sort de conviure a una casa antiga de Vallcarca amb un japonès amb orígens propers i molt llunyans a la vegada. En Kiro és net del senyor Llull, un català exiliat a Mèxic per la guerra civil espanyola. A Mèxic es va casar amb una noia mexicana i els dos, en veure que no es guanyaven la vida van emigrar cap al Japó. Allà van tenir una filla,i aquesta és la mare d'en Kiro, que ha tornat a Barcelona per estudiar estudis de periodisme i seguir la pista dels Llull. De seguida van trobar la casa on vivien, ara una productora els ajudarà a trobar tota la resta. Volta al món i torna al Born, que diuen! Estarem atents al documental, de ben segur serà molt interessant.